Clima i energia: el dèficit de tarifa i l’escàndol fotovoltaic

Després d’analitzar com la bogeria del CO2 ha influït en el sistema energètic espanyol, i per tant, en la nostra economia, anem a veure en aquesta entrada el resultat de una sèrie de males decisions (algunes més que males, malintencionades) i com afecten a la nostra economia.

Lliure competència elèctrica a Espanya

Comencem en 1997. Obligats per la UE, Espanya liberalitza la energia mitjançant la llei 54/1997 per la qual les diferents companyies  elèctriques entren en competència. A partir d’aquest moment, les companyies veurien enderrocat el seu monopoli i començarien a treballar a preu de mercat. Llavors les mateixes companyies argumentaren que d’aquesta manera el preu de l’electricitat baixaria i que les seves inversions en infraestructures, projectades sota unes condicions diferents, no podrien ser amortitzades i per tant perdrien diners.

Abans de continuar vull puntualitzar que el que les companyies elèctriques anomenaven pèrdues segurament volien dir reducció dels seus beneficis. També que a dia de avui no crec que ens trobem en aquella situació de competència que tant preocupà a les elèctriques,  ni que el monopoli es desmuntara per cap banda. Simplement s’han repartit el pastís i ara son diferents monopolis en funció de la regió del territori espanyol.

Tornant a la queixa de les elèctriques per la liberalització del mercat. Per tal de compensar-les, el llavors ministre de economia Rodrigo Rato va crear les CTC’s, o el que és el mateix, Costos de Transició a la Competència. Mitjançant la figura de les CTC’s es compensava les inversions de les generadores elèctriques amb una quantitat que podia arribar fins als 9.000 milions d’euros. La forma d’executar aquesta compensació seria mitjançant un recàrrec del 4.5% en la factura del consumidor, fins que s’amortitzaren les pèrdues de les elèctriques al finalitzar el règim de monopoli. Però no és tot. Un cop presentades les CTC’s la factura de la llum no sols no va pujar, sinó que baixà. Aquesta contradicció podria explicar-se amb:

A) Un miracle.

o

B) El dèficit de tarifa.

Jo me decante per la segona opció. Si els diners de les CTC’s no sortiren de la factura dels consumidors, d’algun lloc havien de sortir. Així s’ha anat creant una bola de neu que no ha parat de créixer des de llavors -sumant agravants que després veurem- fins a superar la bonica xifra de 20.000 milions d’euros. Uns diners que evidentment s’han de pagar.

De fet gran part dels zeros que formen la xifra del dèficit tarifari tenen el seu origen en la consciència verda que ja fa anys que governa el país. Ens hem carregat el món i qualsevol cosa val per salvar-lo. Les primes a les energies renovables superen ja els 7.000 milions d’euros anuals. Açò no és dolent de per sé, primar alguna activitat pot atendre a una estratègia amb beneficis a mitjà o llarg termini. Per això anem a desgranar una mica la introducció de les renovables al nostre sistema energètic.

L’ESCÀNDOL FOTOVOLTAIC

Una fàbrica de diners a Andalusia.

Per això vaig a centrar-me en, sobretot, l’energia fotovoltaica.

Abans de res cal contextualitzar. Ja en l’any 1980 s’establien dos règims de producció diferenciats:  el Règim Ordinari i el Règim Especial. El primer correspon a les formes clàssiques d’obtenció d’energia elèctrica, carbó, fuel, nuclear i hidroelèctrica. El Règim Especial aglutina les renovables i la cogeneració, que no és més que centrals que funcionen amb combustible fòssil però més eficients al aprofitar el calor que es desprèn en les reaccions químiques, principalment la combustió. Aquestes segones, les de Règim Especial, estan primades i sobretot tenen preferència d’accés a la xarxa elèctrica. Açò significa que tota la energia que procedisca del Règim Especial sempre entrarà en la xarxa, mentre que les de Règim Ordinari deuran esperar el moment en que les altres no són suficients (mai són suficients).

I entrem en matèria. En 2004 es publica el RD 436/2004 que fixa les tarifes i primes per a les renovables. A la pàgina 11 trobem que a la energia solar fotovoltaica li correspon una tarifa regulada del 575% (durant 25 anys) respecte la tarifa elèctrica mitjana per a el mateix any. A la solar tèrmica li toca una tarifa del 300%. Altres com la eòlica o la biomassa sols obtenen el 90%, durant 20 anys.

Per si fóra poc, en 2007 es publica el RD 661/2007 que substitueix l’anterior i augment les primes a la energia solar.  A la pàgina 17  trobem el valor que es refereix a la energia solar fotovoltaica (b.1.1). La tarifa regulada ve ara expressada en xifres, i en el cas de la fotovoltaica és de 44 cent.€/kWh. Per fer-nos una idea, la tarifa elèctrica mitjana per a 2006 fou de 5 cent.€/kWh. Açò ens dóna una tarifa regulada del 880 %. Una autèntica animalada amb 25 anys de validesa.

Boom fotovoltaic

No acaba aquí. Si passem una pàgina més, a la 18 del RD 661/2007, trobem que s’estableix un objectiu 371 MW de potència instal·lada per a la fotovoltaica. Ja van preveure, pense, que hi hauria “galtaes” per fer-se amb una assignació amb aquestes xifres per damunt del 800% de tarifa regulada. Normal.  Doncs pot ser ho van preveure però no van fer res per detenir l’allau d’inversors de parcs fotovoltaics ja que a finals de 2008 la xifra de potència instal·lada era de 3256 MW. Quasi 10 vegades més de l’objectiu inicial. 10 vegades més de malbaratament. 10 vegades més de negoci.

Mentre la energia fotovoltaica multiplica per 10 el seu objectiu inicial, altres renovables com la biomassa -molt menys (gens) intermitent que la eòlica i solar- no arriben al objectiu marcat. Està clar, la recompensa no és la mateixa i damunt la feina és molt major que simplement instal·lar camps solars.

Quan u llegeix aquestes xifres no pot més que pensar que ens prenen el pèl. Si l’objectiu és fomentar energies renovables per tal de disminuir la nostra dependència dels combustibles fòssils, causa amb la que no puc estar més d’acord, que es faja. Però açò no pot suposar mai una càrrega com la que ara representa el ja esmentat dèficit de tarifa (més de 20.000 milions €), que degut a les desorbitades primes renovables (més de 7.000 milions €/any) no fa més que créixer, ja que per motius polítics (no perdre vots) es tracta de totes les maneres d’evitar una pujada escandalosa en els nostres rebuts de la llum. Una pujada necessària si volem pagar el “foment” d’algunes renovables com la fotovoltaica. Estem pagant un preu per kWh que no és el real, de manera que cada mes que passa el dèficit tarifari augmenta i alguns parlen de que en 2012 podria superar els 30.000 milions €. Insistisc, al final algú haurà de pagar-ho.

Per acabar, i seguint l’ordre cronològic. Fa poc, en gener, es publicà el RD 1/2012 que substitueix el anterior 611/2007. Aquest nou Real Decret paralitza l’assignació de noves instal·lacions de Règim Especial, sense caràcter retroactiu, lògicament. És a dir, ja no es donen més diners per al foment de les renovables. Considere, que si bé és un error regalar els diners amb tarifes regulades de més del 800%, ho és també eliminar del tot les ajudes a les renovables. És necessari per al sistema energètic espanyol ser més independent dels combustibles fòssils i per tant entenc que unes primes ajustades a la realitat i no als interessos de 4 inversors son necessàries per a tirar endavant, ja que el esforç es veurà recompensat a mitjà i llarg termini. De fet crec que unes primes més ajustades són molt més eficients a l’hora d’aconseguir una millor tecnologia renovable ja que es requerirà més esforç per tal de fer de les renovables una energia rentable, i per tant suposarà un major avanç.

Ara, de cop i volta, es talla l’aixeta de ajudes. Algunes renovables com la biomassa paguen la estafa de la fotovoltaica. Anomene la biomassa perquè per a mi és de les renovables més interessants en tant en quant no son intermitents com la resta (no depén de que bufe el vent o de que faja sol) i degut als pocs MW instal·lats i les baixes primes que reben no suposen un cost important, al contrari de la fotovoltaica o la termosolar. A més, amb les mesures preses pel RD 1/2012 no s’assegura que els diners destinats a les renovables baixen aquest any ni en vinents. Les assignacions donades en anteriors anys seguiran estant vigents i a més es suma una dificultat més: hi ha projectes solars que compten amb les  assignacions corresponents però que encara no estan en funcionament. Açò significa que quan es posen en marxa el dèficit en primes anual no sols no baixarà, sinó que es preveu que puje.

vilmeteo
Segueix-me

vilmeteo

VilMeteo.es és un projecte de David Marenyà, ambientòleg i aficionat a la meteorologia. També emprenedor i consultor SEO per compte propi.
vilmeteo
Segueix-me

Un comentario en “Clima i energia: el dèficit de tarifa i l’escàndol fotovoltaic

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *