Clima i energia: model energètic espanyol

Pot pareixer que l’energia no tinga molta relació amb la temàtica que VilMeteo sol tractar, però en certa manera -i ara veurem perquè- la producció energètica a Espanya i el clima han estat temes íntimament relacionats els últims anys. I més que el clima, és el canvi climàtic el que ha condicionat l’evolució del model energètic a Espanya, on entren en joc actors com el protocol de Kyoto o els governs que no es cansen de vendre la moto, en aquest cas en forma d’una consciència verda que desgraciadament desquadra els comptes.

Però vaig a dividir la feina en una sèrie d’articles (i espere que no me passe com en altres sèries que van tindre principi i mai  continuació) on abordaré el tema energètic i la seva relació amb el clima. Per començar cal un analisi de l’estat del model energètic espanyol.

MODEL ENERGÈTIC ESPANYOL

Per començar a entendre la situació energètica a Espanya veurem quina és la potència instal·lada al país, que no és més que la quantitat màxima d’energia que pot produïr el conjunt del sistema de producció elèctrica del país. Res millor que una taula extreta del informe de la REE per a 2011.

Com podem veure, per al conjunt d’Espanya hi ha una potència instal·lada de 106.295  MW. A la taula podem veure com està distribuïda aquesta potència i com ha evolucionat durant l’últim any. No cal fer més comentaris al respecte.

Fins ara hem parlat de potència instal·lada, que res té a veure amb la demanda energètica. Per això peguem una ullada al següent gràfic, baix a la dreta.  

En realitat son dos gràfics. A dalt les dades de la taula anterior dibuixades en un gràfic circular. A baix, com es cobreix la demanda.

És molt destacable com mentre la energia nuclear sols representa un 8% del total d’energia instal·lada a Espanya, suposa en canvi un 21% de la cobertura de la demanda elèctrica total. Això no pot voler dir altra cosa que deu haver altres fonts energètiques que no funcionen al 100% (ni molt menys). D’aquesta manera trobem com el cicle combinat, la hidràulica, la eòlica o la solar no arriben als percentatges de potència instalada en el gràfic de demanda. És a dir, la nuclear funciona moltes més hores que la resta d’energies.

Anem més enllà. L’informe ens dóna una altra dada interessant: la màxima demanda. En aquest cas la demanda màxima es quantificà en 44.876 MWh. Aquest número provoca certa confusió quan l’enfrontem a la capacitat del sistema energètic espanyol, que, com hem vist abans, és de  106.295  MW. Trobem que tenim més del doble de potència instal·lada de la que vam necessitar el dia de màxima demanda de l’any 2011.

Per tant tenim un sistema de producció elèctrica sobredimensionat. Però no dramatitzem. És necessari tindre un sistema sobredimensionat per poder cobrir la demanda en cas de que fóra molt alta. De no ser així ens trobaríem davant problemes seriosos d’apagades al no poder cobrir aquesta demanda. Però, és realment necessari aquest grau de sobredimensió?

Entren en joc les energies renovables. Si alguna cosa les caracteritza és la seva intermitència. L’energia hidràulica depèn de les precipitacions, en períodes de sequera la producció baixarà probablement. L’energia solar necessita vent per funcionar, en situacions anticiclòniques veurà clarament reduïda la seva producció elèctrica. La solar, com és evident, no funcionarà durant la nit. La suma de hidràulica, solar i eòlica suposa un 45% del total de potència instal·lada. És per això, en part, pel que es necessita un sistema sobredimensionat. D’aquesta manera tenim un cicle combinat de gas, fuel, la nuclear i el carbó que a part de la seva funció normal sumen la de suplir la possible manca de producció elèctrica per part de les renovables.

Aquesta explicació no excusa un sistema tan sobredimensionat. És molt bonic dir que tens més de 100.000 MW de potència instal·lada però lo cert és que aquests MW de més valen (molts) diners, i posen clarament en dubte la planificació energètica espanyola. Es suma un altre problema: donada aquesta sobredimensió del sistema és lògic pensar que les instal·lacions energètiques possiblement no treballen totes les hores que estaven projectades per tal de complir els càlculs d’amortització. Açò ha passat i les empreses elèctriques han exigit responsabilitats al govern per les seves decisions en política energètica. Pot ser també ho veurem més endavant.

EVOLUCIÓ DEL SISTEMA ENERGÈTIC ESPANYOL

Revisem ara com ha evolucionat els últims anys la potència instal·lada, que ens donarà una idea de les estratègies seguides en política energètica. Per això una taula de l’informe de la REE, en aquest cas de 2010 ja que aquestes dades encara no estan disponibles per a 2011.

Hidràulica, nuclear o carbó no han vist gairebé variada la seva potència instal·lada des de 2006. Les centrals que funcionen amb fuel confirmen la seva línia descendent ja que s’ha vist reduït en un 43%.

En la banda contraria trobem el cicle combinat de gas i les renovables. El cicle combinat ha augmentat un 63%. La eòlica ha vist augmentat el seu parc en un  74%. La solar fotovoltaica ho ha fet en un 2049% i la solar termoelèctrica en un 6100%.

Són molt cridaneres les dades evolutives de les renovables, en concret la solar en les seves dues variants.

Açò no son coincidències. L’ascens destacat de les renovables és una resposta a les primes que han disposat aquestes tecnologies en front a d’altres més convencionals. No és moment de tractar aquest tema, ho faré en propers articles i serà part important d’aquesta sèrie que s’inicia amb aquesta entrada del blog.

Per anar acabant. Realment el nostre interès sobre la potència instal·lada és relatiu. Em sembla molt més interessant la manera que aquesta potència s’utilitza. Per això tenim un últim gràfic.

Destacable la baixada d’un 67% del carbó o la baixada d’un 69% del fuel en resposta al protocol de Kyoto i a l’estratègia espanyola de disminuir les emissions del malvat CO2. I és que el carbó i el fuel son els principals emissors de Co2 en la seva combustió.

La nuclear augmenta la seva producció en un  53%.

La hidràulica varia anualment en funció del règim de precipitacions. Definitivament 2010 fou un any plujós.

La fotovoltaica ha notat un ascens molt important, del mateix ordre del ascens en potència instal·lada, com bé hem vist abans. El mateix ocorre amb l’eòlica, que augmenta un 89% respecte 2006.

I curiós és el cas del cicle combinat. Tot i haver vist augmentada la seva potència en un 63%, la seva producció s’ha mantingut similar a la de l’any 2006 després d’un 2008  on sembla que van provar a consciència que la novetat funcionava. En part açò ja ho hem explicat abans: la intermitència de les renovables necessita una energia reserva que siga capaç de suplir la manca de vent, sol o aigua. I sense dubte el cicle combinat de gas és el substitut adequat per la velocitat amb la que pot engegar-se i aturar-se, al contrari de les clàssiques centrals de carbó i fuel, obligades ha estar en constant funcionament.

Fins aquí aquesta entrada. Una introducció al sistema de producció elèctrica d’Espanya. En les properes entrades d’aquesta sèrie aniré aprofundint en cadascuna de les tecnologies així com tractaré d’entendre algunes de les decisions en matèria energètica i la seva relació amb el clima.

Continueu llegint la segona entrada de la Sèrie: Dependència energètica.

Font:
Informe 2010 REE
Avanç informe 2011 REE

vilmeteo
Segueix-me

vilmeteo

VilMeteo.es és un projecte de David Marenyà, ambientòleg i aficionat a la meteorologia. També emprenedor i consultor SEO per compte propi.
vilmeteo
Segueix-me

5 comentarios en “Clima i energia: model energètic espanyol

  1. El sobredimensionamiento es normal, como bien dices la energías renovables son intermitentes, además la energía generada debe ser entregada a la red eléctrica ya que no ser almacenada. Teniendo en cuenta que la distribución eléctrica no puede tener sobrepicos (destrozaría los sistemas eléctricos conectados a ella) debe existir una fuente de energía constante y luego apoyarse en las renovables.

  2. Muy importante lo que comentas. La energia generada no se puede almacenar, al menos de una forma rentable (los pantanos reversibles pierden mucha de la energia tanto en el bombeo como por evaporación).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *