Climagate (I)

Aquesta entrada va a ser extensa i mentre escric açò no sé encara si ho separaré en diferents entrades. Alea jacta est (sempre he dessitjat escriure aquest “latinajo”).

El Climagate, o Climategate en la seva versió anglesa, és un escandol que va rodejar en 2009 el nucli dur dels defensors d’un Canvi Climàtic Antropogènic.  Tal volta no es pot arribar a parlar de conspiració, però sí que deixa la sensació que en el tema del Canvi Climàtic hi ha alguna cosa més que pur interés científic, ja que les conclusions pareixen ser extretes a priori. A partir de les conclusions, analitzem les dades. Error.

Contextualitzem. Novembre de 2009. Falta un mes per a que es celebre la Conferència sobre el Canvi Climàtic de la ONU 2009. Es filtra a la xarxa documentació que pertany al CRU (Unitat d’investigació climàtica), institució íntimament lligada amb el IPCC i encarregada de validar les teories que mantenen un escalfament global provocat per les emissions de CO2 del ésser humà. Quan diem filtració ens referim a que ‘hackers’ van obtindre aquesta documentació de forma no legítima. Entre aquesta documentació encontrem, entre d’altres, emails entre afamats científics defensors del Escalfament Global Antropogènic. Emails comprometedors o alguna cosa més.

És un curt resum, però ens val per fer-nos una idea. Intentaré no ser massa sensacionalista. Ja de per sí, Climagate ho és.  Un paral·lelisme amb el famós Watergate, però amb el clima com objectiu. A continuació una compilació dels emails més ‘interessants’ d’entre els milers que van sortir a la llum, traduïts al català i distribuïts en temes.

1. Sistema de revisió per experts.

Es tracta de un mètode d’evaluació, en l’àmbit acadèmic, dels treballs escrits per validar-los. Experts s’encarreguen de fer una espècie d’arbitratge. Molt millor explicat, aquí.

A continuació alguns dels mails relacionats amb aquest tema. Més que relacionats, que posen en dubte el ‘fair play’ d’aquest sistema en alguns casos.

De Michael Mann, 11/03/2003

Aquest era el perill de criticar sempre als escèptics per no publicar en literatura “peer-review”. Obviament han trobat una solució: fer-se amb una revista. Que fem al respecte? Crec que tenim que deixar de considerar “Climate Research” com una revista legítima. Posiblement deuriem anmar els nostres colegues en la comunitat de la investigació climàtica a no enviar o citar articles d’aquesta revista. Necessitem considerar també que diem o demanem als nostres amics més raonables dels que es troben en el consell editorial…

 De Edward Cook, 06/04/2003

Tinc un treball per revisar, escrit per un Coreà i algú de Berkeley que diu que el mètode de reconstrucció que usem en dedrocronologia està errat, sesgat i que és horrible. Si ho publica podria fer bastant de mal.
A més es un treball desagradable de revisar perquè es molt matemàtic, amb molts Box-Jenkins. No serà fàcil refutar-lo, perquè en principi les matemàtiques pareixen correctes teòricament (…)
Ho senc molt però tinc que molestar amb aquesta revisió. Confidencialment, necessite arguments contundents i extensos per rebutjar-lo i recolzar a Dave Stahle.

 2. Ús fraudulent de les dades

El títol és prou clar. Tractem ara alguns emails que donen compte del mal ús que es fa de les dades en brut i invertir el procés científic: a partir de les conclusions tractar les dades.

Tom Wigley, 06/11/2009

Probablement és necessari dir més sobre açò. L’escalfament de la massa terrestre del planeta des del 1980 ha estat el doble que l’escalfament dels oceans -y els escèptics poden afirmar que açò demostra que el efecte del ambient urbà és real i important.

Anotar que les estacions d’on s’obtenen les dades estan generalment situades en ambients urbans.

Kevin Trenberth,  14/09/2009

El fet es que no podem explicar la falta d’escalfament actual i no podem permitir-nos transvestir-lo. Les dades de CERES publicades […]mostren que deu haber més escalfament: però les dades estan, sense dubte, errades. El nostre sistema de observació es inadequat.

De Phil Jones, 16/11/1999

Acabe de completar el truc de Mick de Nature afegint les temperatures reals de cada sèrie per els últims 20 anys (és a dir, a partir de 1981) les de 1961 per a que Keith puga ocultar la baixada de temperatures.

De Gary Funkhouser19/09/1996

Realment m’agradaria ser més positiu sobre el material de Kirguizistan, però te jure que vaig treure de la màniga tots els trucs que tinc tractant d’extraure algo sobre això. […] No crec que siga productiu fer més malabarismes amb les estadístiques de la cronologia que els que ja he fet.

3. Eliminació de dades

Tampoc fa falta molta explicació. No cap.

De Phil Jones, 02/02/2005

Els dos MMs han estat darrere les dades d’estacions de la CRU durant anys. Si algun cop s’en assabenten de que existeix un Acta de Llibertat de Informació al UK, crec que borraré l’arxiu abans de enviar-lo a ningú.

Aquesta és una petita mostra dels molts emails ‘sospitosos’ que van sortir a la llum ara ja fa 2 anys. Escric ara aquest article perquè, basicament, en el moment en que ocorregué, el blog estava inactiu, i em sembla interessant compartir una informació que no va arribar a tots els mitjans d’informació en el seu moment, ni amb la importància que mereixia.

Al respecte d’aquest polèmica, dir que va haber uns quants canvis després del Climagate. El directorde la CRU va dimitir, la autenticitat del emails es va confirmar i sols paraules com “els escèptics han tret de context els emails” van tractar de suavitzar l’assumpte. La CRU va alliberar totes les seves dades per a que la totalitat de la comunitat científica pogués accedir als seus registres. I moltes més coses que ara no nomenarem.

Tot i la gravetat (opinió personal) del cas, l’alarmisme continua molt viu. Ha ajudat que els mitjans de comunicació informen de forma sesgada, mentre a diaris de USA com NY Times el Climagate era portada, al nostre país, el mateix dia, parlaven de com el pol nord s’estava fonent.

Al final ha cabut tot en una entrada. Bé, tot no, sols representa una mínima part de lo que es podria escriure al respecte del Climagate. Al final del article algun enllaç amb (molta) més informació. Segurament seguiré escrivint una mica al voltant d’aquest tema.

Via: http://www.desdeelexilio.com/tag/climategate/ 

vilmeteo
Segueix-me

vilmeteo

VilMeteo.es és un projecte de David Marenyà, ambientòleg i aficionat a la meteorologia. També emprenedor i consultor SEO per compte propi.
vilmeteo
Segueix-me

Un comentario en “Climagate (I)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *