Cúmuls

cumulus humilis

Altura: las seva base es sol situar entre 800 i 1000 metres d’altura. Són, per tant, núvols de baixa altura.

Definició: són núvols que es presenten per el general separats, amb estructures denses i un contorn ben retallat. Es desenvolupen verticalment, formant protuberàncies, cúpules o torres. Solen presentar una blancura total, com si foren de cotó, degut a que reflexen molt la llum solar en la superfície. Això sí, la base sol ser obscura.

Aquest tipus de núvols es componen per gotetes d’aigua, encara que també poden estar composades per cristalls de gel en zones més gelades.

Formació: es formen degut a la presència de corrents convectives, és a dir, corrents d’aire en el sentit vertical. Aquestes corrents apareixen quan s’encontren capes a diferent altura amb gran contrast de temperatura, ve siga per l’advecció freda en altura o per l’escalfament de la superfície per la radiació solar.

En definitiva, es formen quan en superfície la massa d’aire contrasta amb una molt més freda que té a sobre.

Efectes meteorològics: poden tenir dos significats. Quan apareixen en grans quantitats i de mida petita, poden significar la millora de l’orage. En canvi, si apareixen com a creixements molt grans i elevats, són sinònims de tempesta.

Espècies i varietats

1. Cumulus castellanus

cumulus castellanus

Els creixements més alts simulen les torres dels castells medievals castellans, que donen nom a aquest tipus de núvols. Poden desenvolupar-se més donant lloc a cumulonimbus, i generar per tant tempestes.

Aquesta espècie es caracteritza per desenvolupar diferents torres fins el seu límit superior. S’anomenen així per la seva semblança amb els castells medievals castellans.

Aquests tipus de núvols indiquen inestabilitat en la zona mitja-alta de la troposfera, i solen ser indicador de la posible arribada de mal oratge i tempestes.

2. Cumulus congestus

cumulus congestus

Gran creixement vertical dun cumulus congestus.

Aquesta especie de cúmul sol desenvolupar-se fins una altura d’entre 4.000 i 6.000 metres, i solen presentar-se més alts que amples. Tenen una base plana i un contorn ben definit.

Es formen per convecció i a més necessiten inestabilitat atmosfèrica.

Són nuvols que poden desembocar en precipitacions de neu o pluja llargues i prolongades.

Els pilots dels avions intenten evitar-los, doncs en la seva coberta trobem gran inestabilitat i turbulències.

3. Cumulus fractus

cumulus fractus

Aquest és l’aspecte dels cumulus fractus

Són núvols petits i fragmentaris, que es formen i disipen ràpidament, donant lloc a formes cotonades que varien ràpidament per l’efecte de vents forts.

També estan associats a tempestes, apereixen en les proximitats d’aquestes, però sense un núvol pare no produeixen precipitació.

4. Cumulus humilis

cumulus humilis

D’aspecte més ample que alts, els cumulus humilis són molt comuns i reconeixibles.

Són la forma més petita de cúmuls, degut a que es formen en zones amb corrents convectives dèbils. Tenen la base plana i la part superior arrodonida i s’anomenen així per presentar un ascpecte més ample que alt.

Si hi ha humitat en el ambient, poden tindre la base a partir de 600 metres d’altura, i aquest tipus de núvols pot ser precursor d’un cumulus humilis, per passar a ser un cumulus congestus i acabar formant un cumulonibus incus, encara que açò no és molt normal degut a les dèbils corrents convectives que solen caracteritzar la situación dels cumulus humilis.

En principi els cumulus humilis no causen grans canvis en l’oratge, ja que són de poc gruix.

 5. Cumulus mediocris

cumulus mediocris

Els cumulus mediocris ja no són tan amples i aixafats com els cumulus humilis, degut a les corrents convectives una mica més fortes.

Són la següent etapa evolutiva d’un cumulus humilis i es forma degut a que les corrents convectives són una mica més potents que en la formació dels anteriors. Amb la base plana, també es formen a partir de 600 metres, i són una etapa prèvia als cumulus congestus, que ja causen tempestes.

Són molt comuns als oceans i als continents quan el sol escalfa la superfície i crea corrents convectives no molt fortes.

6. Cumulonimbus

cumulonimbus

Aquí un cumulonimbus observat des de la distància: a sota del núvol deu ser ben fosc i s’està produint una forta tempesta.

Aquests són el tipus de cúmuls més grans i que més afecten a l’oratge, donces produeixen fortes tempestes.

Són la evolució dels cumulus congestus que segueixen creixent degut a que les corrents convectives que l’han creat són molt fortes. Donen lloc a un cumulonimbus, de tan grans dimensions que per veure’l al complet fa falta fer-ho des de la distància.

Per tal de diferenciar un cumulonimbus  d’un cumulus congestus ens hem de fixar si el núvol presenta alguna zona difuminada en la zona superior, en aquest cas sabre que és un cumulonimbus. A més, els cumulonimbus creixen trant que poden arribar a la tropopausa, on s’atura el creixement, formant formes similars a una enclusa.

És el núvol de tempesta de tota la vida. Produeix pluja, neu, pedregades i poden anar acompanyats de fort vent i inclós de tornados quan la convecció és molt forta.

vilmeteo
Segueix-me

vilmeteo

VilMeteo.es és un projecte de David Marenyà, ambientòleg i aficionat a la meteorologia. També emprenedor i consultor SEO per compte propi.
vilmeteo
Segueix-me

Un comentario en “Cúmuls

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *