L’efecte Foehn

De segur que moltes vegades hem sentit parlar del vent de ponent o d’una “ponentà“. Bé, aquestes nomenclatures no són més que tipus de vents provocats per l’efecte Foehn. El que ja sabem es que una “ponentà” ens suposa un ambient càlid o molt càlid fins a convertir-se en engoixós si ocorre en estiu. Vegem ara quin és l’origen d’aquests vents càlids i per què ho son.

Què és l’efecte Foehn?

El efecte Foehn no és un vent, és un procés. Aquest procés es dóna quan una massa d’aire humida es veu obligada a superar un obstacle orogràfic important. Per superar aquest obstacle, la massa d’aire esmentada es veu obligada a ascendir y en aquest ascens es refreda (recordem que la temperatura de l’aire disminueix amb l’altura) i acaba per condensar formant núvols i finalment precipitant. Són precipitacions de les anomenades orogràfiques i es produeixen a la banda de barlovent, que es el costat de la vessant que rep directament el vent humit. Com sabem, la condensació del vapor d’aigua és un procés que allibera calor.

Il·lustració de l'efecte foehn

Il·lustració de l’efecte foehn

Quan aquesta massa d’aire arriba a la part superior de l’obstacle, ja ha alliberat gran part de la seva humitat i es tracta d’una nova massa d’aire, aquest cop seca. Comença, llavors, el descens d’aquesta massa d’aire seca per la vessant de sotavent i en aquest descens es produeix un procés de compressió adiabàtica (la pressió, al revés de la temperatura, disminueix amb l’altura) per la qual la massa d’aire en ple descens sofreix un augment de la seva temperatura.

El resultat final són vents secs i càlids que arriben a la banda de sotavent ressecant l’ambient i escalfant-lo. Són vents que creen condicions idònies per a la proliferació d’incendis, de la mateixa manera que són responsables de la ràpida desaparició de neu al sòl.

Diferents nomenclatures per un mateix tipus de vents

Els vents Foehn es donen allà on hi ha cadenes muntanyoses, doncs els vents un dia o un altre es veuran forçats a ascendir per una banda i baixar per l’altra succeïnt el que hem explicat abans. Però en molts indrets del món aquests tipus de vents calents i secs reben noms diferents.

A la Comunitat Valenciana coneixem aquests vents com “ponentà“, procedents de l’oest. Si bé es cert que no són vents estrictament Foehn ja que no hi ha un obstacle específic i diferenciat que provoque el ascens de la massa d’aire i la condensació del seu vapor d’aire, sí que és cert que aquesta funció d’escalfament i ressecament de la massa d’aire la fa el llarg camí, amb ascensos inclosos, que han de recórrer les masses d’aire humides procedents de l’atlàntic. A més, i açò sí que és estrictament característic dels vents Foehn, en el descens de la meseta a la costa valenciana es produeix la compressió adiabàtica que escalfa notablement aquest aire ja sec quan arriba a la nostra terra. Durant l’estiu ens porta calors insuportables i a l’hivern suavitza i molt les temperatures fent-les primaverals.

A Catalunya, en concret a Lleida, al sud dels Pirineus, es coneix aquest tipus de vent com “fogony“. Quan el vent és de nord i supera els Pirineus, arriba a Lleida sec i escalfat per la compressió adiabàtica durant el descens. A la localitat de Sort és un dels llocs on més notable es fa aquest efecte, i es que s’han enregistrat canvis de més de 20ºC de diferència en poc més d’una hora. A la Vall d’Aran, per exemple, s’han encontrat diferències nocturnes de fins a 10ºC a un costat i altre del túnel del Vielha, el que separa la vessant N de la S de la zona pirenaica.

A Cantabria, amb vents de sud que superen la cordillera cantàbrica, s’anomenen “abregus“. Als Alps s’anomena “Foehn” o “Föhn“, mentre que a Màlaga s’anomena “terral“. I així a tot el món, ja que on hi haja obstacles orogràfics apareix el foehn i amb ell alguna nomenclatura local.

Un dels casos més extrems s’encontra en Amèrica del Nord, a l’est de les Rocoses. El 15 de gener de 1972 es va enregistrar un canvi en 24 hores de més de 50ºC, passant dels -48ºC a 9ºC. Allí s’anomena “chinook” i el seu significat ve a ser “traganeus”, com també es coneix a Catalunya, ja que els bruscos canvis de temperatura que provoca poden desfer fins a 30 cm de neu en poques hores.

Efectes visuals del efecte Foehn

Quan aqueste efecte es dóna amb intensitat, es poden originar els característics núvols lenticulars, allargats i en forma de lent, gentilla o, d’alguna manera, d’ovnis, i poden apareixer amb freqüència aïllats de la resta de núvols. La seva formació està íntimament lligada a l’efecte Foehn i és que la seva estructura laminar es forma per la interacció dels vents amb els obstacles orogràfics. Al ascendir i després descendir per la banda de sotavent, es produeix una turbulència que elimina gairebé el fregament amb la superfície i permet el flux laminar, que és origen dels núvols lenticulars. Aquests són dels tipus de núvols més espectaculars que podem arribar a veure i a la província de Castelló els podem veure quan el vent ve de ponent i mestral, amb força, al superar les barreres muntanyoses del sistema ibèric.

Núvol lenticular

Núvol lenticular

vilmeteo
Segueix-me

vilmeteo

VilMeteo.es és un projecte de David Marenyà, ambientòleg i aficionat a la meteorologia. També emprenedor i consultor SEO per compte propi.
vilmeteo
Segueix-me

Un comentario en “L’efecte Foehn

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *