El tord, una au migratòria

En aquest segon post passarem a presentar-vos al personatge principal d’aquesta secció, el tord, una au molt volguda per part de la nostra societat i, al mateix temps, desconeguda per molta gent. És per això, que tractarem d’anar explicant les seues peculiars costums i com podem diferenciar els tords  dels diferents tipus d’aus que viuen en les nostres terres. Així, doncs, avui ens endinsarem un poc en el món de la zoologia per tal d’observar les característiques i peculiaritats d’aquestos animalets i com les decisions que prenen es veuen determinades per les condicions meteorològiques.

Doncs bé, sense més voltes anem a ficar-nos al tema.

Com podem identificar els tords que trobem en les nostres terres respecte d’altres aus?

El tord comú, zorzal común o turdus philomelos és una au que fa entre 21 i 25 cmde longitud i té un pes aproximat d’entre 65 i 90 grams. El seu color és marró i es poden observar uns puntets més clars en el pit i abdomen. El seu dors és oscur i llis. Pel que fa a la part interior de les ales, és pot observar un color groguenc. Un altre aspecte important és que resulta molt complicat diferenciar els mascles de les femelles atenent al color del plomatge, ja que són iguals.

tord comú

(Figura 1): tord Comú

 

No obstant això, molts de vosaltres pensareu que com és possible identificar un tord quan es troba volant per dalt dels nostres caps. Doncs bé, el primer aspecte que cal tindre en compte és que els tords, a diferencia d’altres aus com per exemple els estornells,no es desplacen en grans bandades (figura 2), sinó en petits e inestables grups formats per pocs individus. A més a més, tampoc és habitual trobar-los recolzats en els fils de la llum.

 

bandada d'estornells

Figura 2: bandada d’estornells

Un altre aspecte important és que els tords tenen una peculiaritat en la seua forma de volar que els diferència d’altres aus, ja que a pesar de que el seu vol és molt ràpid, duen a terme moviments que els permeten realitzar pujades i baixades en la seua trajectòria. Aquest fet dona la sensació que els tords volen més alts del que realment estan, ja que quan es desplacen ho fan entre 30 i 40 metres d’altura. A més a més, un altra diferència respecte d’altres aus és que durant el seu vol no planegen.

Una altra peculiaritat que ens permet identificar als tords mentre volen és que realitzen crides a altres similars a través  d’un so alt semblant a un siip i que és utilitzat per a localitzar  més tords, aquest crit és conegut per titeo.

 

Quantes espècies de tords trobem per les nostres terres?

Cal comentar que tot i que a la Península Ibèrica podem trobar 4 espècies diferents de tords, per les nostres terres únicament podem contemplar 3: el tord comú (figura 3), el tord ala-roig o també conegut comunament com serrano (figura 4) i el tord charlo o també anomenat tordanxa (figura 5)

Així doncs, la immensa majoria dels tords que trobarem pels camps de la província de Castelló seran tords comuns. Els serranos  comencen a visitar-nos més tard que els comuns ja que fins a finals d’octubre o principis de novembre no apareixen i el seu nombre d’exemplars és molt inferior al del tord comú. Pel que fa referència a la tordanxa, és molt difícil trobar-la per la zona de La Plana. Tot i que físicament es pareix moltíssim al tord comú, podem diferenciar-la per la seua grandària, ja que es tracta de la espècie més gran que habita al continent europeu i perquè per la part de baix de les seues ales les plomes són blanques (figura 5), mentre que en el comú són d’un color entre groc i marró. De la mateixa manera, el cant és molt diferent, ja que la tordanxa no té un cant tant melòdic com el tord comú, és més bé estrident.

El tord reial és l’altra espècie que visita la Península Ibèrica, però únicament el podem trobar als Pirineus, les Illes Balears i la cornisa cantàbrica.

A continuació vos adjuntem imatges de les diferents espècies de tords que s’han descrit:

 

 

tord comú 2

(Figura 3: tord comú)

tord ala-roig

(Figura 4): Tord ala-roig

tord charlo

(Figura 5): Tord charlo

tord reial

(Figura 6: Tord reial

Una volta hem presentat les diferents espècies de tords cal preguntar-se quan podem contemplar els tords pels nostres horts. Dons bé, el primer punt que cal tindre ben clar és que els tords que observem per les nostres són aus migratòries. És a dir, realitzen viatges estacionals des de el nord-est del continent europeu fins al sud d’Europa i nord d’Àfrica buscant millors condicions climàtiques durant les estacions de tardor i hivern. La migració s’inicia en el mes d’octubre i s’allarga fins el mes de desembre. Una vegada arriba el final de febrer i principis de març, aquestes aus tornen als seus llocs d’origen per a buscar parella i nidificar.  Així doncs, la gran majoria dels tords que podem veure durant els mesos d’octubre i novembre es troben únicament de pas per les nostres terres, dirigint-se cap al sud d’Espanya i nord d’Àfrica. Ara bé, és veritat que una xicoteta minoria opta per  quedar-se entre els nostres horts en el cas que troben un bon lloc on aconseguir aliments. D’aquesta manera, vos puc assegurar que el passat dia 16 de gener vaig poder arribar a escoltar 12 tords en un hort ubicat en el terme de Vila-real. Ara bé, segons els registres de medi ambient de la Generalitat Valenciana, únicament s’han aconseguit localitzar alguns nius de tords en la comarca de Requena-Utiel, per la qual cosa els tords que es troben localitzats prop de nosaltres també prendran el viatge de tornada quan acabe l’hivern.

Davant aquesta situació cal realitzar-se la següent pregunta: quins són els motius que obliguen a aquestos animalets a realitzar aquestos viatges tant llargs?

Les respostes les oferirem en el proper post, així com quins són els països de procedència dels tords que nosaltres podem observar. Mentrestant podeu donar-vos la vostra opinió en el fòrum del blog.

Un comentario en “El tord, una au migratòria

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *