Els animals: meteoròlegs autodidactes

cabras

Les rates són les primeres en abandonar el vaixell. Aquest antic dit mariner és tan cert com conegut, i és que aquests rosegadors són els primers en escapar quan un vaixell se’n va en orris. Desconeixem les raons per les que les rates s’anticipen als humans, però és un fet constatat.

voltorDe la mateixa manera, també trobem exemples d’animals que són capaços de preveure canvis meteorològics amb suficient anticipació i, per descomptat, sense radars meteorològics, isòbares o termòmetres. Es creu que l’esser humà, en la seva ràpida evolució, ha anat perdent algunes capacitats sensitives precisament perquè les ha pogut substituir gràcies als seus avanços tecnològics. Sense anar més lluny, es creu que molts animals disposen de capacitat telepàtica, capacitat que també s’atribuïa als humans però que degut a l’aparició de la comunicació parlada, ha desaparegut.

Al que anàvem. Molts animals donen mostres evidents de que poden preveure catàstrofes i fenòmens meteorològics. Veurem en aquest article com el comportament d’alguns animals ens pot donar senyals de que el temps pot canviar i de quina manera pot fer-ho.

Les vaques i les tempestes

Quan s’aproxima una tempesta és habitual veure com les vaques s’estenen a terra. No és el millor mètode perquè existeixen altre raons per les que les vaques es poden estendre a terra, però es pensa que mitjançant la seva cornamenta les vaques poden captar els precursors de les tempestes elèctriques, els anomenats paràsits elèctrics, i és per això que van a terra.

El vol dels grans rapinyaires i la formació de tempestes

El comportament d’aquests animals de poc ens servirà a la ciutat, rarament es veuen voltors i altres espècies d’aus rapinyaires. Però en zones de muntanya, ben prop de Vila-real, podem trobar aquestes grans aus.

Si els veiem volar en petits cercles i a gran altura hem de pensar que existeixen potents corrents ascendents d’aire per convecció. En els mesos més calorosos, amb el escalfament diürn del sòl l’aire adjacent també s’escalfa i pot ascendir violentament, i en presència d’una massa d’aire relativament humida el seu contingut en vapor d’aigua pot arribar a condensar i donar lloc a tempestes. Aquestes corrents ascendents d’aire són les que aprofiten les grans aus rapinyaires per ascendir i des de l’altura buscar en la superfície possibles preses.

Per tant, el vol circular d’aquests ocells carronyers ens pot indicar la possibilitat de properes tempestes. Com a mínim són sinònim de corrents convectives, un dels precursors de les tempestes.

Els grills i la temperatura

Experts nord-americans han estudiat detingudament el comportament dels grills i han arribat a la conclusió que ens poden servir de termòmetres si per una casualitat, hem sortit des de casa sense cap d’aquests.

La manera de calcular la temperatura ambiental ve donada per la freqüència amb la que els grills emeten el seu característic cant que, per més que ens extranye, és per atraure al sexe femení de l’espècie. Fins i tot existeix una fórmula amb la que calcular la temperatura aproximada en funció de la freqüència del cant.

Nº de cants x minut
T= ————————–    -9
5

Així que quan aneu al camp i sentiu el cant dels grills, dediqueu un minut a escoltar aquests insectes, i comproveu si en realitat funciona la fórmula matemàtica anteriorment descrita.

cabras

Les cabres d’Oregon

Aquest és segurament el cas més curiós. Al poble de Roseburg, a Oregon (E.E.U.U.), la ràdio local KRSB divideix el seu espai meteorològic en dos: per una part, el pronòstic del Servei Meteorològic Estatunidenc; per una altra banda, el pronòstic elaborat al observar el comportament de les cabres que habiten una muntanya propera.

El cas és que si les cabres romanen a prop de la cima de la muntanya, s’espera que el temps durant el dia siga estable. Si les cabres es troben a meitat muntanya, és probable que apareguin algunes pluges de poca importància. En canvi, si les cabres estan a prop de la base de la muntanya, el pronòstic és de pluges d’entitat.

Aquest mètode és molt famós en la zona, i no és per menys. Durant un temps, és va comprovar que mentre el percentatge d’encert del Servei Meteorològic Estatunidenc era del 65%, el de les cabres fregava el 90%.

I vosaltes, coneixeu algun altre animal meteoròleg?

Article aparegut a la Revista Exagono dels Lluïsos de Vila-real

vilmeteo
Segueix-me

vilmeteo

VilMeteo.es és un projecte de David Marenyà, ambientòleg i aficionat a la meteorologia. També emprenedor i consultor SEO per compte propi.
vilmeteo
Segueix-me

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *