La Neu a Vila-real: quan apareix i episodis històrics

Com qualsevol altra cosa que apareix molt de tant en quant, la neu és un dels meteors més apreciats per la gent de la nostra terra i de moltes altres on no és comú que hi neve. A Vila-real una nevada és un fet extraordinari amb un període de retorn de molts anys.  Parlem de nevades de veritat, d’aquelles que quallen en la ciutat, i d’això fa molts anys que no en tenim notícia.

Des que en 1859 s’inicià el registre de dades meteorològiques de manera oficial, hi ha 3 nevades que destaquen sobre la resta per haver quallat a dins de la vila i corresponen al gener de 1885, al de 1946 i al gener de 1960. Unes quantes més han estat les ocasions en que hem vist caure flocs de neu al nostre poble, per exemple així ocorregué el desembre de 1883, novembre de 1890, gener del 1957, 1960, febrer de 1983 o, més recentment, desembre de 2001, gener de 2006 i l’últim cop en veure neu a Vila-real, el gener de 2010, on els camps que envolten la localitat sí que van quedar emblanquinats.

 

Imatge 1. La nevada del 8 de gener de 2010, corresponent al Desert de les Palmes, Benicàssim.

Imatge 1. La nevada del 8 de gener de 2010, corresponent al Desert de les Palmes, Benicàssim.

 

Abans de que en 1859 també tenim dades procedents dels escrits i destaquen algunes nevades com la de gener de 1841, que tenyí de blanc tota la Plana; l’any següent i també en gener es produí una nevada encara més intensa. Si ens remuntem a segles anteriors, està escrit que en el segle XVI, el gener de 1543, entre d’altres, una copiosa nevada caigué a la nostra terra.

Un cop arribats a aquest punt anem a veure quines condicions s’han de complir per tal de veure nevar a Vila-real. Algú haurà pensat, que ploga i que faça fred. Doncs sí, però tractarem de indagar més en aquesta veritat universal, ja que la situació atmosfèrica ha estat similar sempre que ha nevat a Vila-real.

Situació atmosfèrica en les nevades de Vila-real

En la major part de les nevades anteriorment referides es repetiren una sèrie de condicions atmosfèriques que conformarien un patró pel qual pot nevar a Vila-real. En primer lloc sempre es fa necessari la presència d’un potent anticicló entre Islàndia i la península escandinava. El que en meteorologia peninsular solem anomenar un bloqueig atlàntic, ja que aquestes unions anticiclòniques eviten el normal pas de borrasques procedents d’Amèrica. En segon lloc apareix una zona de baixes pressions a sobre del Mar Mediterrani. De la interacció entre l’esmentat anticicló i la baixa mediterrània es crea un passadís entre ambdós per on el fred, acumulat al nord-est del continent, es conduït a la nostra terra.

Imatge 2. La nevada del 11 de gener de 1960, on s’aprecia la configuració amb un anticicló a Islàndia i una baixa al Mediterrani.

Imatge 2. La nevada del 11 de gener de 1960, on s’aprecia la configuració amb un anticicló a Islàndia i una baixa al Mediterrani.

Aquesta situació no és comú però tampoc és excepcional, any rere any es repeteixen les condicions fins ara esmentades provocant irrupcions d’aire fred procedent del continent. Procendent del continent i, per tant, irrupcions tan seques com fredes. Per a que neve falta el factor humitat que provoque la inestabilitat i finalment precipite.

Per a que això ocòrrega a Vila-real necessitem l’entrada de vents de llevant o de xaloc. El habitual en aquestes situacions és l’entrada de vents de gregal, vents que per la situació geogràfica de Vila-real no aporten la humitat necessària per a produir suficient precipitació.  D’aquest manera, el fet diferencial que separa les simples irrupcions fredes de les nevades a Vila-real són precisament l’entrada de vents de procedència marítima, amb vents carregats d’humitat.

Si parlem en termes numèrics, podem referir-nos a la temperatura de les capes altes i mitjanes de l’atmosfera en el moment de la nevada. Per a tal efecte podem consultar els radiosondetjos dels dies assenyalats i comprovar la temperatura a uns 1500 metres d’altura així com a 5000 metres. Si fem aquest exercici comprovem que en totes les ocasions a 1500 metres sempre arriba, aproximadament, la isoterma -5ºC i a 5000 metres la -30ºC, fet no tant comú i molt menys si ve acompanyat d’humitat mediterrània.

Aquestes condicions varien en funció de altres factors, com per exemple la humitat. En el cas de situacions de baixa humitat pot nevar a temperatures més elevades que quan la humitat atmosfèrica és major. De la mateixa manera, és complicat presenciar una nevada important amb humitats baixes.

 

Nevada del 16-17 de gener de 1946

Va ésser aquesta la nevada més important del segle XX a Vila-real i per extensió a les zones costeres de la Plana. Per fer-nos una idea ràpida de com es va comportar aquella nevada, els gruixos acumulats superaren els 20 cm a Vila-real i les temperatures foren extremadament baixes. Durant aquests dos dies la temperatura no superà els 4.2ºC i la mínima baixa fins els -3.4ºC, durant els quals l’antiga agència meteorològica espanyola enregistrà, a l’estació situada al centre de Castelló, 27.6 mm de precipitació, que signifiquen la mateixa quantitat de cm de neu, aproximadament.

Imatge 3. Es repeteix la configuració habitual en les nevades de Vila-real: anticicló entre Islàndia i la península escandinava i baixa al Mediterrani.

Imatge 3. Es repeteix la configuració habitual en les nevades de Vila-real: anticicló entre Islàndia i la península escandinava i baixa al Mediterrani.

Com podem comprovar a la imatge 3, es repeteix el patró descrit amb anterioritat. En aquest cop veiem un anticicló més estirat cap a la península escandinava però que, junt amb la baixa mediterrània, fa la mateixa funció que en la imatge 2: crear un passadís per a que el fred procedent del nord-est del continent arribe a la península ibèrica.

Els diaris de l’època parlen de caigudes, amb braços i cames trencades a causa del gel acumulat als carrers; de constipats; de la situació de la taronja a la província després de les nevades, que ja era dolenta abans d’aquestes. Les autoritats no es podien fer càrrec de la neteja dels carrers i de les infraestructures del transport de mode que algunes vies de comunicació com ara el tramvia Onda-Castelló. Com a curiositat, es va haver de suspendre el partit que el Castelló disputava contra el Sagunt degut a que no es va poder retirar la neu i el gel del terreny de joc del Sequiol.

Per acabar, un parell d’imatges de la nevada a Vila-real i un retall d’un diari de l’època. Qui sap quan tornarem a tenir una nevada d’aquesta magnitud al nostre poble. Per si de cas, seguirem l’oratge amb atenció.

 

Imatge 4. L’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia després de la nevada de gener de 1946.

Imatge 4. L’ermitori de la Mare de Déu de Gràcia després de la nevada de gener de 1946.

 

Imatge 5. El Jardí de Sant Pasqual després de la nevada de gener de 1946.

Imatge 5. El Jardí de Sant Pasqual després de la nevada de gener de 1946.

 

 

Imatge 6: retall de premsa corresponent al dia 18 de gener on es fa ressò de la important nevada de l'època.

Imatge 6: retall de premsa del diari Mediterraneo corresponent al dia 18 de gener de 1946 on es fa ressò de la important nevada de l’època. (click per ampliar)

 

Fonts:

www.vila-real.com (Fotolog)
www.aemet.es
www.meteociel.fr
Arxiu municipal de Castelló

[Article aparegut a la revista Exagono]

vilmeteo
Segueix-me

vilmeteo

VilMeteo.es és un projecte de David Marenyà, ambientòleg i aficionat a la meteorologia. També emprenedor i consultor SEO per compte propi.
vilmeteo
Segueix-me

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *