Recorregut fotogràfic i històric pels embassaments de la Plana (I): Maria Cristina

L’aigua del Millars ha estat l’encarregada de conformar el sistema de cultiu de la Plana des de centenars d’anys enrere. Es calcula que vora 40.000 hectàrees de cultiu a la Plana són regades amb aigües procedents del Millars. La major part d’aquesta superfície regada l’ocupen els cítrics, que han estat un dels motors de la Plana durant molt de temps.

Panoràmica del embassament de Maria Cristina a dia 11 de març de 2013. En ella es veu el pilar que dóna fe de l'altura que ha arribat l'aigua per damunt de la presa en els anys 1962, 1969 i 2000. Font: VilMeteo

Panoràmica del embassament de Maria Cristina a dia 11 de març de 2013. En ella es veu el pilar que dóna fe de l’altura que ha arribat l’aigua per damunt de la presa en els anys 1962, 1969 i 2000. Font: VilMeteo

Si bé és cert que el regadiu es remunta a temps dels romans, la construcció de preses i els conseqüents embassaments han estat de gran rellevància per al regadiu, bé siga prevenint els terrenys de possibles avingudes d’aigua o bé emmagatzemant recursos hídrics per al seu posterior ús. Tractarem de fer un recorregut històric i fotogràfic pels embassaments que nodreixen la Plana de l’aigua necessària per al regadiu, i començarem aquesta sèrie d’entrades amb el curiós embassament de Maria Cristina.

 

L’EMBASSAMENT DE MARIA CRISTINA

L’embassament de Maria Cristina, al terme municipal de l’Alcora, rep les aigües de la Rambla de la Viuda. Aquesta última té el seu origen en la unió la rambla Carbonera i el riu Montlleó, en algun punt entre els termes municipals de Culla, Serra d’Engarceran i les Useres. A més, el riu de l’Alcora conflueix amb la Rambla de la Viuda precisament en l’embassament de Maria Cristina.

Vista des del satèl·lit del embassament de Maria Cristina. Els seus voltants, molt urbanitzats i industrialitzats.

Vista des del satèl·lit del embassament de Maria Cristina. Els seus voltants, molt urbanitzats i industrialitzats.

És el més antic dels embassaments a la província de Castelló, ja que la seva inauguració data de 1925. La seva presa respon a la tipologia arc-gravetat amb una altura de 56.5 metres i una longitud de 322 metres i va ser projectat per emmagatzemar una quantitat de 19.59 hm3, encara que la seva capacitat final és de 18.45 hm3 després de corregir els càlculs degut a l’enorme quantitat de llots al fons del embassament.

Com és fàcil de comprendre, l’aigua emmagatzemada a l’mbassament de Maria Cristina té un comportament molt irregular. I és que la Rambla de la Viuda, principal encarregada de recarregar l’embassament, és això, una rambla que habitualment va seca i que sols porta aigua en episodis d’importants pluges i nevades. La principal raó per la que la Rambla de la Viuda no té un corrent continu d’aigua és que el nivell freàtic en tota la seva conca (de més de 1.500 m2, xifra gens menyspreable) queda per baix del nivell de la llera de la pròpia Rambla. D’aquesta manera, l’aigua s’infiltra en el terreny i sols en episodis de grans precipitacions és possible veure escorrentia per la Rambla de la Viuda.

De la mateixa manera, el terreny on trobem l’embassament de Maria Cristina es tracta d’un terreny calcari i amb una formació del subsòl que permet la infiltració de l’aigua. Es calcula que vora el 50% de l’aigua emmagatzemada es perd per infiltració quan cessa la recàrrega. Si bé és cert que aquesta pèrdua suposa un gran contratemps, l’aigua no es perd i compleix una funció fonamental: la recàrrega dels aqüífers i pous.

La geologia càrstica de la zona, típica de terrenys calcaris com el que ens ocupa, es caracteritza per la meteorització que realitza l’aigua sobre les roques del sòl. L’aigua dissol els carbonats dels terrenys calcaris i és per això que es produeix la infiltració esmentada i que és responsable de la pèrdua regular de l’embassament de Maria Cristina. A més, dóna lloc a formacions com ara coves o galeries en primer lloc. A la zona de Maria Cristina trobem la Cova de les Meravelles, amb una longitud de 2 kilòmetres i una de les entrades junt a la presa per la que, a més, es cola part de l’aigua de l’embassament.

Història de la construcció de la presa

En 1872 Antonio Barrachina Fabra, un mestre d’obres valencià, va obtenir una concessió per la qual podia explotar les aigües de la Rambla de la Viuda. Per tal de que l’aprofitament d’una rambla efímera fos real, es pensà per primer cop en la construcció d’una presa per emmagatzemar l’aigua de les avingudes de la Rambla de la Viuda i així aprofitar-les per al reg i l’abastiment de la ciutat.

Els primers estudis tècnics de mans d’Antonio Barrachina Fabra daten de 1895, i si bé en 1901 algunes obres ja iniciades es paralitzaven per manca de pressupost, no fou fins a 1910 quan es redactà el projecte definitiu per a la construcció de la presa. En aquesta ocasió fou el enginyer Manuel Morales Tello l’encarregat del projecte i ho feu per a  la Societat General de Regs de Barcelona, que es va fer amb la concessió de l’obra. L’estat espanyol aportà el 40% dels fons per a la seva construcció, que fins el moment s’havia tractat d’una construcció d’iniciativa privada.

Les obres finalitzaren el 30 de maig de 1925. Fins a la presa situada en el municipi de l’Alcora acudí per a la inauguració el General Primo de Rivera en representació del Rei i que per aquells temps Cap del Directori Militar. També acudiren les autoritats locals així com moltes personalitats de l’època i la rebuda al marqués d’Estella a la capital de la província fou tot un esdeveniment.

Imatges de la inauguració del pantà de Maria Cristina. A la imatge superior es veu a Primo de Rivera escoltant les explicacions del enginyer encarregat del la construcció, mentre que a baix s'observa la coronació de la presa plena de gent. Font: ABC

Imatges de la inauguració del pantà de Maria Cristina. A la imatge superior es veu a Primo de Rivera escoltant les explicacions del enginyer encarregat del la construcció, mentre que a baix s’observa la coronació de la presa plena de gent. Font: ABC

Poc després de la seva inauguració es comprovà l’enorme quantitat de llots que s’emmagatzemaven en el fons del embassament, pel que es va haver de fer un recàlcul per tal de determinar la capacitat real de l’embassament, reduïda a 18.45 hm3 des dels 19.59 hm3 inicials. A més, els locals també s’adonaren del poc servei per al reg que aportava un embassament que sols s’omplia en comptades ocasions degut a l’exclusiva dependència de les condicions meteorològiques i una geologia que feia que l’aigua emmagatzemada es reduís quasi fins a la meitat per infiltració del terreny.

D’aquest mode, els regants que depenien del pantà de Maria Cristina hagueren de perforar el sòl per construir pous que transformaren una zona de secà en una altra molt més productiva de cítrics. Si bé l’embassament de Maria Cristina en poques ocasions era efectiu per al propòsit amb el que s’havia construït, el reg, és cert que complia amb una funció de totes formes determinant com és la recàrrega de pous i aqüífers, pel que la seva construcció, finalment, no ha resultat ser tan catastròfica.

Avingudes de la Rambla de la Viuda i emplenament del pantà

Tot i les dificultats del pantà de Maria Cristina per a retenir l’aigua degut a la permeabilitat del seu terreny calcari, i la irregularitat de la Rambla de la Viuda, l’embassament de Maria Cristina ha arribat a omplir-se en diverses ocasions. Algunes vegades, fins i tot, les aigües han superat per damunt la presa al ser insuficient el sobreeixidor existent, amb capacitat per a evacuar 597 m3/s.

La primera vegada que es va omplir i l’aigua va acabar superant l’alçada de la presa va ser en 1920, durant la construcció de la mateixa, quan encara no s’havia acabat la coronació de la presa. El 1946 les aigües tornaren a omplir el embassament i les aigües abocaren per l’antic sobreeixidor, que en aquella ocasió, vist que era insuficient, es va inutilitzar i substituir per un altre sobreeixidor (on es troba l’actual) amb capacitat per a 560 m3/s.

Però la riuada més important que es recorda és la que esdevingué en 1962 quan l’aigua superà per damunt la presa en una altura de 1.7 metres. Tot i la construcció del nou sobreeixidor, aquest no va ésser suficient i l’aigua va acabar per saltar, i per molt, l’altura de la presa. S’estimà un cabdal de la Rambla de la Viuda a la sortida del pantà de 1500 m3/s. Per fer-nos una idea, el cabdal mitjà de l’Ebre a l’altura de Tortosa és de 600 m3/s, així que podeu imaginar com aniria la habitualment seca Rambla de la Viuda. En aquesta gran avinguda de la Rambla de la Viuda el embassament de Maria Cristina va estar alliberant aigua per el sobreeixidor durant 27 dies.

Impactant imatge de la riuada de 1962 quan una làmina de 1.7m superà per damunt la presa de Maria Cristina. Font: Womba

Impactant imatge de la riuada de 1962 quan una làmina de 1.7m superà per damunt la presa de Maria Cristina. Font: Womba

Posteriorment, en 1969, de nou l’aigua superà l’altura de la presa de Maria Cristina. En aquest cop no fou una riuada tant important com en el 1962, però s’estimà necessari remodelar el sobreeixidor per dotar-lo d’una mica més de capacitat, fins els actuals 597 m3/s.

La riuada del 2000 i el forat a la presa

El que és clar és que aquests 597 m3/s d’evacuació no són suficients. L’any 2000 de nou l’embassament de Maria Cristina s’omplí, en un temps rècord de 18 hores, quan passa d’estar absolutament buit a estar tant ple que el sobreeixidor, de nou, fou insuficient, i l’aigua acabà depassant la presa. S’havien enregistrat precipitacions de prop de 500 mm en la zona capçalera de la Rambla de La Viuda, que baixava molt crescuda. Però aquella vegada la cosa no quedà així: es va fer un forat en la paret de la presa que feu saltar totes les alarmes. Si aquesta esquerda es feia més gran, podia acabar per fer cedir la presa sencera, situació que haguera compromès moltes zones urbanitzades aigües avall de l’embassament.

Esquerda a la presa de Maria Cristina originada durant la riuada de 2000. Font: Pablo Moreda

Esquerda a la presa de Maria Cristina originada durant la riuada de 2000. Font: Pablo Moreda

Per sort, la presa aguantà i donà pas a un espectacle més bé vergonyós: en mig de la batalla pel transvasament de l’Ebre, el pantà de Maria Cristina anava perdent per una esquerda l’aigua que tant rarament alcança el límit superior de l’embassament. Mentre tant, els treballs de reparació no feien més que empitjorar l’escena. S’intentà taponar el forat amb sacs, reixes i fins i tot una bola metàl·lica. El primer que s’aconseguí fou taponar el conducte que servia la sèquia de reg, evidentment sense solucionar el problema. Finalment, i quan el pantà havia perdut gran part de l’aigua, s’aconseguí tapar l’esquerda, amb la prèvia caiguda d’una grua al fons del pantà que rematava la feina.

Al parèixer, l’esquerda originada havia estat durant la construcció de la presa un conducte per a regar els camps fins que acabés el procés de construcció de la presa que, com ja hem dit al inici, s’allargà més del compte. Aquesta conducció provisional no sortia en cap plànol de la presa, raó que explica per què fou tant costós trobar la solució al problema.

A l’anterior video es veu com baixava la Rambla de Viuda aigües avall de la presa l’any 2000, els dies de la riuada que provocà l’esquerda a la paret de la presa.

Després dels problemes originats durant la riuada de 2000 es projectaren diferents solucions per a dotar a la presa de Maria Cristina amb un sobreeixidor que vertaderament siga capaç d’evacuar tota l’aigua sobrant del embassament en les situacions de crescuda de la Rambla de la Viuda.

Situació actual (14/03/2013)

Després de les importants precipitacions dels darrers dies del mes de febrer, així com els primers de març que acumularen més 200 mm generalitzats en la conca de la Rambla de la Viuda, l’embassament de Maria Cristina passà en a penes una setmana d’estar gairebé buit a trobar-se amb 10.37 hm3, a més del 50 % de la seva capacitat.

Imatge panoràmica del pantà de Maria Cristina a dia 11 de març de 2013. En la foto es veuen els més de 10 hm3 emmagatzemats en ixe moment.

Imatge panoràmica del pantà de Maria Cristina a dia 11 de març de 2013. En la foto es veuen els més de 10 hm3 emmagatzemats en ixe moment. Font: VilMeteo

Veurem com, de no aparèixer noves pluges, el seu volum emmagatzemat comença a descendir paulatinament i sense que es faça ús directe de la seva aigua per al reg o altres usos. L’aigua s’infiltrarà pel terreny, però actuarà recarregant els aqüífers castellonencs, de la mateixa manera que ho farà amb els pous. Molt important en aquest aspecte l’embassament de Maria Cristina que, al recarregar els aqüífers evita que el nivell freàtic baixe més del compte impedint que hi haja contaminació salina al subsòl.

vilmeteo
Segueix-me

vilmeteo

VilMeteo.es és un projecte de David Marenyà, ambientòleg i aficionat a la meteorologia. També emprenedor i consultor SEO per compte propi.
vilmeteo
Segueix-me

3 comentarios en “Recorregut fotogràfic i històric pels embassaments de la Plana (I): Maria Cristina

  1. Molt bon reportatge, molt treballat i interessant. He aprés moltes coses curioses que no sabia, la veritat, com l’existència de la cova Meravelles i la pèrdua d’aigua de l’embassament.

    En definitiva, gràcies pel treball, espere els següents.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *