Tipus de Núvols: l’Atlas de VilMeteo.es

tipos de nubesDes de sempre m’han interessat els núvols, així com la resta de meteors atmosfèrics. Però he de confessar que un dels temes meteorològics que sempre m’han costat més són, precisament, els núvols.

Es per això que meitat per obligar-me, meitat per deixar constància de la gran varietat de núvols que existeixen, vaig a crear una detallada guia dels mateixos.

La idea és, en primer lloc, classificarlos, i a partir d’aquest punt entrar en els detalls de cadascuna de les categories de núvols, aixó com els seus gèneres o espècies. Detalls com ara els fenòmens meteorològics que desencadenen o estan relacionats cadascun dels tipus de núvols, les seves característiques i per descomptat bones mostres fotogràfiques i consells per reconeixer-los.




Així que gastarem aquesta entrada per tal de fer un index amb la classificació dels diferentes tipus de núvols.

Abordarem dos tipus de classificacions, una que podriem dir classficació taxonómica i per altra banda una molt més útil per al reconeixement dels núvols, com és la classificació per altura.

Tipus de Núvols: classificació taxonómica

  1. Cúmuls
    1. Cúmulus
      1. Cúmulus castellanus
      2. Cumulus congestus
      3. Cumulus fractus
      4. Cumulus humilis
      5. Cumulus mediocris
      6. Cumulonimbus
  2. Estrats
    1. Stratus
      1. Stratus orogràfics
      2. Stratus fractus
    2. Altostratus
      1. Altostratus translucidus
      2. Altostratus opacus
      3. Altostratus duplicatus
      4. Altostratus undulatus
      5. Altostratus radiatus
    3. Cirrostratus
      1. Cirrostratus fibratus
      2. Cirrostratus nebulosus
      3. Cirrostratus duplicatus
      4. Cirrostratus undulatus
    4. Nimbostratus
  3. Nimbus
    1. Nimbus
    2. Cumulonimbus
      1. Cumulonimbus calvus
      2. Cumulonimbus incus
      3. Cumulonimbus virga
      4. Cumulonimbus mammatus
      5. Cumulonimbus pileus
      6. Cumulonimbus arcus
      7. Cumulonimbus tuba
  4. Cirrus
    1. Cirrus
      1. Cirrus fibratus
      2. Cirrus uncinus
      3. Cirrus spissatus
      4. Cirrus castellanus
      5. Cirrus floccus
      6. Cirrus intortus
      7. Cirrus radiatus
      8. Cirrus vertebratus
      9. Cirrus duplicatus
  5. Estratocúmuls
    1. Stratocumulus
      1. Stratocumulus stratiformis
      2. Stratocumulus lenticularis
      3. Stratocumulus castellanus
      4. Stratocumulus translucidus
      5. Stratocumulus perlucidus
      6. Stratocumulus opacus
      7. Stratocumulus duplicatus
      8. Stratocumulus undulatus
      9. Stratocumulus radiatus
      10. Stratocumulus lacunosus
    2. Altocumulus
      1. Altocumulus stratificormis
      2. Altocumulus lenticularis
      3. Altocumulus castellanus
      4. Altocumulus floccus
      5. Altocumulus translucidus
      6. Altocumulus perlucidus
      7. Altocumulus opacus
      8. Altocumulus duplicatus
      9. Altocumulus undulatus
      10. Altocumulus radiatus
      11. Altocumulus lacunosus
    3. Cirrocumulus
      1. Cirrocumulus stratiformis
      2. Cirrocumulos lenticularis
      3. Cirrocumulus castellanus
      4. Cirrocumulus undulatus
      5. Cirrocumulos lacunosus

En total més de 70 tipus de núvols que podreu anar consultant mentre completem l’Atlas. Ara els ordenem per altures:

Tipus de núvols: classificació per altures

Núvols alts

  1. Cirrus
    1. Cirrus
      1. Cirrus fibratus
      2. Cirrus uncinus
      3. Cirrus spissatus
      4. Cirrus castellanus
      5. Cirrus floccus
      6. Cirrus intortus
      7. Cirrus radiatus
      8. Cirrus vertebratus
      9. Cirrus duplicatus
    2. Cirrocumulus
      1. Cirrocumulus stratiformis
      2. Cirrocumulos lenticularis
      3. Cirrocumulus castellanus
      4. Cirrocumulus undulatus
      5. Cirrocumulos lacunosus
    3. Cirrostratus
      1. Cirrostratus fibratus
      2. Cirrostratus nebulosus
      3. Cirrostratus duplicatus
      4. Cirrostratus undulatus

Núvols mitjans

  1. Altocumulus
    1. Altocumulus stratificormis
    2. Altocumulus lenticularis
    3. Altocumulus castellanus
    4. Altocumulus floccus
    5. Altocumulus translucidus
    6. Altocumulus perlucidus
    7. Altocumulus opacus
    8. Altocumulus duplicatus
    9. Altocumulus undulatus
    10. Altocumulus radiatus
    11. Altocumulus lacunosus
  2. Altostratus
    1. Altostratus translucidus
    2. Altostratus opacus
    3. Altostratus duplicatus
    4. Altostratus undulatus
    5. Altostratus radiatus
  3. Nimbostratus

Núvols baixos

  1. Stratus
    1. Stratus orogràfics
    2. Stratus fractus
  2. Stratocumulus
    1. Stratocumulus stratiformis
    2. Stratocumulus lenticularis
    3. Stratocumulus castellanus
    4. Stratocumulus translucidus
    5. Stratocumulus perlucidus
    6. Stratocumulus opacus
    7. Stratocumulus duplicatus
    8. Stratocumulus undulatus
    9. Stratocumulus radiatus
    10. Stratocumulus lacunosus

Núvols de desenvolupament vertical

  1. Cúmuls
    1. Cúmulus
      1. Cúmulus castellanus
      2. Cumulus congestus
      3. Cumulus fractus
      4. Cumulus humilis
      5. Cumulus mediocris
      6. Cumulonimbus

 

Cúmuls

Altura: las seva base es sol situar entre 800 i 1000 metres d’altura. Són, per tant, núvols de baixa altura.

Definició: són núvols que es presenten per el general separats, amb estructures denses i un contorn ben retallat. Es desenvolupen verticalment, formant protuberàncies, cúpules o torres. Solen presentar una blancura total, com si foren de cotó, degut a que reflexen molt la llum solar en la superfície. Això sí, la base sol ser obscura.

Aquest tipus de núvols es componen per gotetes d’aigua, encara que també poden estar composades per cristalls de gel en zones més gelades.

Formació: es formen degut a la presència de corrents convectives, és a dir, corrents d’aire en el sentit vertical. Aquestes corrents apareixen quan s’encontren capes a diferent altura amb gran contrast de temperatura, ve siga per l’advecció freda en altura o per l’escalfament de la superfície per la radiació solar.

En definitiva, es formen quan en superfície la massa d’aire contrasta amb una molt més freda que té a sobre.

Efectes meteorològics: poden tenir dos significats. Quan apareixen en grans quantitats i de mida petita, poden significar la millora de l’orage. En canvi, si apareixen com a creixements molt grans i elevats, són sinònims de tempesta.

Espècies i varietats de cúmuls

1. Cumulus castellanus

cumulus castellanus

Els creixements més alts simulen les torres dels castells medievals castellans, que donen nom a aquest tipus de núvols. Poden desenvolupar-se més donant lloc a cumulonimbus, i generar per tant tempestes.

Aquesta espècie es caracteritza per desenvolupar diferents torres fins el seu límit superior. S’anomenen així per la seva semblança amb els castells medievals castellans.

Aquests tipus de núvols indiquen inestabilitat en la zona mitja-alta de la troposfera, i solen ser indicador de la posible arribada de mal oratge i tempestes.

2. Cumulus congestus

cumulus congestus

Gran creixement vertical dun cumulus congestus.

Aquesta especie de cúmul sol desenvolupar-se fins una altura d’entre 4.000 i 6.000 metres, i solen presentar-se més alts que amples. Tenen una base plana i un contorn ben definit.

Es formen per convecció i a més necessiten inestabilitat atmosfèrica.

Són nuvols que poden desembocar en precipitacions de neu o pluja llargues i prolongades.

Els pilots dels avions intenten evitar-los, doncs en la seva coberta trobem gran inestabilitat i turbulències.

3. Cumulus fractus

cumulus fractus

Aquest és l’aspecte dels cumulus fractus

Són núvols petits i fragmentaris, que es formen i disipen ràpidament, donant lloc a formes cotonades que varien ràpidament per l’efecte de vents forts.

També estan associats a tempestes, apereixen en les proximitats d’aquestes, però sense un núvol pare no produeixen precipitació.

4. Cumulus humilis

cumulus humilis

D’aspecte més ample que alts, els cumulus humilis són molt comuns i reconeixibles.

Són la forma més petita de cúmuls, degut a que es formen en zones amb corrents convectives dèbils. Tenen la base plana i la part superior arrodonida i s’anomenen així per presentar un ascpecte més ample que alt.

Si hi ha humitat en el ambient, poden tindre la base a partir de 600 metres d’altura, i aquest tipus de núvols pot ser precursor d’un cumulus mediocris, per passar a ser un cumulus congestus i acabar formant un cumulonibus incus, encara que açò no és molt normal degut a les dèbils corrents convectives que sol caracteritzar la situació dels cumulus humilis.

En principi els cumulus humilis no causen grans canvis en l’oratge, ja que són de poc gruix.

 5. Cumulus mediocris

cumulus mediocris

Els cumulus mediocris ja no són tan amples i aixafats com els cumulus humilis, degut a les corrents convectives una mica més fortes.

Són la següent etapa evolutiva d’un cumulus humilis i es forma degut a que les corrents convectives són una mica més potents que en la formació dels anteriors. Amb la base plana, també es formen a partir de 600 metres, i són una etapa prèvia als cumulus congestus, que ja causen tempestes.

Són molt comuns als oceans i als continents quan el sol escalfa la superfície i crea corrents convectives no molt fortes.

6. Cumulonimbus

cumulonimbus

Aquí un cumulonimbus observat des de la distància: a sota del núvol deu ser ben fosc i s’està produint una forta tempesta.

Aquests són el tipus de cúmuls més grans i que més afecten a l’oratge, donces produeixen fortes tempestes.

Són la evolució dels cumulus congestus que segueixen creixent degut a que les corrents convectives que l’han creat són molt fortes. Donen lloc a un cumulonimbus, de tan grans dimensions que per veure’l al complet fa falta fer-ho des de la distància.

Per tal de diferenciar un cumulonimbus  d’un cumulus congestus ens hem de fixar si el núvol presenta alguna zona difuminada en la zona superior, en aquest cas sabrem que és un cumulonimbus. A més, els cumulonimbus creixen tant que poden arribar a la tropopausa, on s’atura el creixement, formant formes similars a una enclusa.

És el núvol de tempesta de tota la vida. Produeix pluja, neu, pedregades i poden anar acompanyats de fort vent i inclós de tornados quan la convecció és molt forta.

2. Estrats

Altura: són núvols de baixa altura, i la seva base pot estar des de la mateixa superfície fins a uns 2.000 metres d’altura.

Definició: els estrats, del llatí stratus, són un tipus de núvols que com el seu nom indica són estesos, allargats, amb més ampària que altura.

Formen una capa nuvolosa gris i bastant uniforme, encara que poden presentar-se de forma fragmentada. Estan composats per, generalmente, gotetes d’aigua, i sols quan estan més desenvolupats poden contindre cristalls de gel.

Rarament deixen veure a través el sol o la lluna, encara que no és excepcional.

Formació: al contrari que ocorre amb els cúmuls, els estrats es poden formar quan es produeix un refredament de les capes baixes de la troposfera. Açò facilita la condensació i la formació d’aquests tipus de núvols. És habitual que les boires superficials, en ascendir, donen lloc a stratus.

Efectes meteorològics: poden donar lloc a pluges i plugims que poden arribar a ser persistents en el temps. A més, com hem dit, els estrats es poden formar a ras de terra i dificulten la visibilitat, sobre tot ocorre en zones de muntanya.

Espècies i varietats d’estrats

1. Stratus

a. Stratus orogràfics

En aquest cas els estrats es formen al alcançar el punt de condensació, ja en el cim de la muntanya.

Els estrats orogràfics es formen quan una massa d’aire humit ascendeix per la vessant d’una muntanya o altre element orogràfic, empentada pel vent, i amb la baixada de temperatura corresponent amb l’altura arriba a la temperatura de condensació.

Per tant, necessitem una massa d’aire humit així com accidents orogràfics, normalment muntanyes i serralades. La primera de les condiciones sol complir-se quant més a prop de la costa, millor. La segona, pot donar-se més a l’interior, ja que es necessiten muntanyes o relleus de al menys 150 metres, cosa que, si mirem el litoral mediterrani de la península, en trobem molts d’exemples.

Si la massa d’aire és molt humida, aquests estrats orogràfics es formen abans d’arribar a la zona més alta de l’accident orogràfic causant de l’ascens de la massa d’aire. Per la seua banda, el resultat és el de uns núvols allargats i que es mantenen estacionaris a determinada altura. De fet, solen formar-se a una altura determinada en funció de les condicions locals, i solen dissipar-se al passar a la zona de sobrevent. En el cas de que la humitat siga molt alta, poden formar núvols més desenvolupats que passen a sobrevent i s’allunyen uns quants kilómetres.

 

b. Stratus fractus

stratus fractus

Aquests stratus fractus són ben fàcils de confondre amb els cumulus fractus, però sempre els cumulus creixen més en vertical que els stratus.

Igual que ocorre amb els cumulus fractus, els stratus fractus també son petits i fragmentats, la major part de les vegades signifiquen dissipació. Es diferencien dels cumulus fractus perquè són més obscurs i a més tenen menor dimensió vertical, característica comú als estrats.

2. Altostratus

Entrem ara en un altre tipus de nuvols amb característiques pròpies, però amb moltes semblances amb els estrats. De primeres, els altostratus els trobem a més altura, són núvols mitjans i les seves bases es formen entre 3.000 i 4.000 metres d’altura.

Es presenten com un mantell nuvolós de color gris, amb un aspecte estriat, fibrós o uniforme.  Están formats per gotetes d’aigua i cristalls de gel, encara que també poden haver-hi flocs de neu en suspensió.

Es formen normalment quan una gran massa horitzontal s’eleva lentament fins a nivells mitjans-alts de la troposfera.

A nivel meteorològic ens diuen que no tardarà en ploure, i de convertir-se en nimboestrats la pluja està assegurada i pot ser persistent.

a.Altostratus translucidus

altostratus translucidus

Aquests altostratus translucidus fan honor al seu nom i deixen veure el sol. Sense halos, això sí.

El seu nom no oculta massa la raó del mateix: són suficientment translúcids com per deixar veure a traves dels mateixos els astres, el sol o la lluna. Son poc espessos i no provoquen precipitació, a priori. No creen cap tipus de halo quan el sol o la lluna estan darrer d’ells.

b. Altostratus opacus

altostratus opacus

La capa uniforme de núvols grisos és la de altostratus opacus, y tant opacus que no deixen veure el sol.

Són suficientment espessos com per ocultar per complet el sol o la lluna.

 c. Altostratus duplicatus

altostratus duplicatus

S’aprecien dos nivells de nuvols altoestrats, que conformen els stratus duplicatus. És comú veure els altostratus duplicatus en forma lenticular, és a dir, altostratus lenticularis duplicatus.

Aquesta espècie d’altoestrats es caracteritza per estar composta per 2 capes de núvols superposades, que en ocasions es poden mesclar. Són un tipus de núvols que poden produir lleugeres pluges o neu.

d. Altostratus undulatus

altostratus undulatus

Els altostratus undulatus apareixen formant ondulacions com aquesta, no deuen confondres amb els altocumulus undualatus.

Com el seu nom indica, el que caracteritza als altostratus undulatus és el seu aspecte ondulat. Aquesta ondulació es produeix en capes fines d’altostrats quan dues masses d’aire es mouen una damunt de l’altra a velocitats diferents. Açò produeix un roçament, unes turbulències, i finalment fa que la massa d’aire que forma l’altostrat ondulat es moga com si es tractés d’una onada, conferint el aspecte característic.

e. Altostratus radiatus

altostratus radiatus

No és fàcil de veure aquest tipus de núvols, molt menys comuns que els seus cosins els cirrus radiatus, que es formen a gran altura, mentre que els altostratus radiatus ho fan a mitja altura.

Els altostratus radiatus es caracteritzen per formar una espècie de bandes que convergeixen en algun punt de l’horitzó. Acostumen a ser bandes amples, com a la foto, i que no debem confondre amb els cirrus radiatus.

3.Cirrostratus

De nou parlem d’un tipus propi de núvols, que comparteix les característiques bàsiques dels estrats: són amples i poc desenvolupats verticalment. Això sí, els cirrostratus els trobem, com veurem quan parlem dels Cirrus, a gran altura.

Apareixen entre 7.000 i 8.000 metres d’altura, i acostumen a formar un vel de núvols blancs o translúcids, que no aconsegueixen, per més que tapen el cel per complet, evitar l’arribada de llum solar. Quan algun astre, el sol o la lluna, estan darrere dels cirrostratus apareixen, o solen apareixer, halos.

Per la seva altura els cirrustratus  estan conformats per cristalls de gel en suspensió. Sabrem que es tracta d’aquest tipus de núvols sempre i quant per més tapat que estiga el cel per aquest tipus de núvols, els objectes de terra sempre faran ombra.

Aquests cirrostratus poden ser els precursors de l’arribada d’un front càlid, d’una pertorbació i per tant si veiem que arriben des d’una dirección concreta i va aumentant el seu número, podem pensar que en les següents hores empitjorarà l’oratge, ja que la seva formació es sinònim d’augment de la humitat en altura.

a. Cirrostratus fibratus

cirrostratus fibratus

Són molt vistosos i fotogènics. Els seus filaments blanquinosos són la característica principal.

Comencem per aquest tipus de cirrus d’aspecte fibrós. Són núvols separats o bé formen un fi vel de núvols d’aspecte filamentós. Solen estar agrupats de forma rectilínia, però també poden formar corbes però mail fan forma de ganxo.

Mai poden crear precipitacions.

b. Cirrostratus nebulosus

cirrostratus nebulosus

Veiem el vel lletós que formen els cirrostratus nebulosus, així com l’halo, aquest fenòmen òptic que produeix la llum del sol quan atravessa els cristalls de gel dels cirros. A part, veiem estel·les d’avions.

Són un tipus de cirrostratus que formen un vel de núvols molt fi, tant que a vegades és ben difícil assegurar si el cel està completament clar o hi han cirrostratus nebulosus. Són el tipus de cirrus més propensos a formar halos solars o llunars.

c. Cirrostratus duplicatus

cirrustratus duplicatus

Es tracta de cirrostratus fibratus, però si ens hi fixem, i ha dues capes superposades. Serien, pertant, cirrostratus fibratus duplicatus.

Com és habitual en les varietats duplicatus, és difícil arribar a diferènciar clarament si estem davant de dues capes de núvols superposades. Quan trobem dues capes, una damunt de l’altra, de cirroestrats, estem davant de cirrustratus duplicatus.

d. Cirrostratus undulatus

cirrostratus undulatus

Apreciem clarament les ondulacions dels cirrostratus undulatus. Per baix, alguns cúmuls, probablement cumulus humilis en creixement.

Com el propi nom sugereix, són uns cirrostratus que presenten lleugeres ondulacions, que solen estar molt juntes entre sí. Són més fàcils d’apreciar a l’alba o al capvespre, i les seves ondulacions són molt més subtils que les dels altostratus undulatus que descrivíem a dalt.

4. Nimbostratus

nimbostratus

L’aspecte grisenc i amenaçador dels nimbostratus es característic en situacions de pluja, que pot ser persistent.

Últim tipus de núvols amb característiques d’estrats que tractarem en aquesta entrada. Es considera un tipus de núvols mitjà, tot i que pot abarcar des de zones baixes fins a zones altes. La seva base es sol situar entre 1.200 metres i 2.000 metres, mentre que la part superior pot arribar ben amunt.

Són, generalment, de gran extensió i espessor, cosa que els confereix el característic color gris, ja que no deixa passar la radiació solar. Els nimbostratus estan composats per una mescla de partícules sòlides i líquides, gotetes d’aigua, cristalls de gel i flocs de neu en suspensió.

Meteorològicament parlant, solen formar-se per acció d’un front càlid. Són el tipus de núvols que provoca les pluges més persistents, que poden durar hores, i a més poden arribar a tenir intensitats entre moderada i forta.

 

3 comentarios en “Tipus de Núvols: l’Atlas de VilMeteo.es

  1. Més que un tipus de núvols com a tal, son un fenòmen que sol donar-se en núvols alts, com ara cirrocumuls o altocumulus. Fan un efecte espectacular, és per difracció dels rajos solars (a diferència dels halos que moltes vegades si veiem, que es produeixen per refracció).

    Jo una vegada vaig veure núvols iridiscents, va ser als Pirineus i amb les ulleres de sol posades, ja que de normal has de mirar cap al sol per veure’ls. No eren tant espectaculars com els de les fotos jeje. A veure si me pose altra vegada amb l’Atlas i també faré lloc als iridiscents, que són molt xulos.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *