- Què és una onada de calor, quant dura i quins efectes comporta - 3 maig, 2020
- Coronavirus, baixada de la contaminació i pluges: quina relació existeix? - 26 abril, 2020
- Comprar una estació meteorològica: la guia definitiva - 25 abril, 2020
Molt es parla als mitjans de comunicació sobre el gel de l’artic. Si només llegirem el que diuen, possiblement ja no hi quedaria gel per allà dalt. Per sort hi ha observacions per satèl·lit, a les que anem a pegar una ullada.
Hem de tenir clar que el gel que trobem en la zona àrtica es troba per sobre dels 66º de latitutd N. És en aquesta franja on podrem encontrar el sol de mitja nit o òssos polars. La major part del gel es tracta de aigua del oceà congelada, que flota en la superficie. Aquesta porció d’oceà congelat l’anomenem banquisa àrtica.
Tot i que el passat estiu la banquisa havia d’haver-se fos completament, segons el bombardeig dels mitjans, finalment no succeí. 
De fet quedà prou lluny d’aquest rècord i del mínim històric de 2007. A continuació una gràfica actualitzada de la situació actual de la banquisa àrtica, comparada amb alguns anys anteriors. Com podem veure, anem per la zona alta.
Feu click a l’imatge per observar-la en detall, on la linia roja representa el valor d’extensió de la banquisa per a l’any 2009. Si mirem més endavant en la gràfica d’extensió de la banquisa, podem comprovar com efectivament l’any 2007 es donà el mínim, i l’any 2008 quedà per dalt. Dir que el mínim històric representa una extensió de la banquisa de 4 milions de KM2, o el què és el mateix, 8 vegades l’extensió d’Espanya. Ho dic perquè moltes vegades ens parlen d’algunes pèrdues, en hivern, on l’extensió supera els 10 milions de KM2, del tamany d’euskadi, quan el tamanya sencer de la banquisa eés superior al dels EUA.