Coronavirus, baixada de la contaminació i pluges: quina relació existeix?

Una de les converses habituals estos dies, on tenim temps per pensar i observar degut a que estem a casa (tancats per les mesures preventives per evitar el contagi del COVID-19), tracta sobre la relació que pot existir entre la baixada de la contaminació fruit de la parada industrial i logística que ha patit el món, amb les pluges, que han sigut freqüents i abundants en les darreres setmanes.

Intentem posar una mica de llum a la foscor (com diria Carles Porta).

[SPOILER] No existeix una correlació comprovada entre la baixada de la contaminació i les pluges abundants que hem rebut les darreres setmanes.

Les pluges en abril 2020 i el nostre clima

Comencem per les pluges. És una sensació nostra, o realment ha plogut molt? Anem a veure la excepcionalitat del mes d’abril de 2020 tot comparant com ha esdevingut el mateix amb dades històriques.

Abril de 2020 a Castelló: més de 150mm en gran part de la geografia

Durant el mes d’abril hem tingut acumulats notables a la província de Castelló. A Vila-real mateix, i a falta de que acabe el mes, els acumulats superen els 170mm. Podem veure una taula resum gràcies a les dades que recurr Avamet:

Abril sol acumular 42mm, però sempre hi ha excepcions

La mitjana de precipitacions en la sèrie 1981 – 2010 a l’estació oficial d’Aemet situada a Almassora, és de 42mm un mes d’abril qualsevol.

No obstant, podem analitzar altres anys des de 1920 per veure quin ha estat els màxim, per a així valorar la excepcionalitat de l’abril de 2020. En el següent gràfic podem veure tots els mesos d’abril des de 1920 fins 2011.

A simple vista comprovem que sí, que estem en xifres poc habituals per a un mes d’abril, tot i que alguns anys s’han aproximat molt. Val a dir que la sèrie de Castelló ha tingut una sèrie de canvis en la seua ubicació i en el seu entorn, cosa que ja hem tractat alguna vegada a la hora de valorar la rigorositat de les seves dades especialment en el propòsit de medir la evolució de la temperatura a Castelló.

Per veure les xifres, estos són els 10 anys amb acumulats més importants de tota la sèrie.

No es tracta sols d’acumulats, també de dies de pluja

Podem comparar els dies de pluja del mes d’abril de 2020 amb la mitjana històrica, per veure si també tenim diferències.

En aquest mes, portem 9 dies de pluja superior als 1mm, segons dades de la Comunitat de Regants de Vila-real. Però també cal comptar amb una segona quinzena de març plujosa, amb 8 dies amb precipitacions. Adjuntem els acumulats de les diferents partides de reg a Vila-real.

Amb les dades d’Aemet a la mà, és habitual tindre 5 dies de pluja en abril, per els 3 dies habitualment en març. També ha plogut més dies del que sol ocórrer.

Podem veure també quants dies ha plogut en el mes d’abril en la sèrie històrica de Castelló de la Plana.

En definitiva, en el cas dels dies de pluja no tenim tanta excepcionalitat, donat que molts mesos d’abril en el passat han superat en dies de pluja el present mes.

Evolució de la contaminació des que es va decretar l’estat d’alarma

Arribats a este punt una cosa és clara: ha plogut molt les darreres setmanes, dels mesos més humits en la sèrie. En quant als dies de pluja, han estat molts, però algo no tant excepcional mirant les dades. Mirem ara com ha evolucionat la contaminació.

Tots hem vist les notícies, especialment relatives a les grans ciutats, del efecte tangible i visual de la baixada de la contaminació atmosfèrica: els madrilenys a la fi poden veure el cel.

Mirem a nivell de la península ibèrica com ens ha afectat, de bones a primeres, l’aturada d’activitat.

Doncs bé, no cal dir res més. Un una setmana d’aturada, les emissions de NO2, un dels contaminants que afecten al nostre sistema respiratori, i que sol ser producte de la combustió dels motors.

Segons un estudi de la UPV, a Castelló el descens ha estat molt notable, del 76%, sols per darrere de Barcelona.

És evident que la contaminació atmosfèrica ha baixat molt. Ara és qüestió de resoldre el dubte: és aquesta baixada responsable de l’augment de les pluges? Fins ara, podem començar a dubtar veient que no és la primera vegada que plou tants dies en un mes d’abril, en anys amb més dies de pluja però sense aquesta reducció de la contaminació. En quant als acumulats, sí que tenim un mes dels més humits en la sèrie històrica…però, se sosté aquesta correlació?

Què passa si mirem més enllà del nostre nas? 🙂

Fins que he arribat ací casi ni havia caigut en el fet que, mentre que la baixada de l’activitat, i la conseqüent baixada de contaminació ha estat global, com ha plogut a la resta de llocs? Tantes vegades ens obcequem en el que veiem més aprop que no aconseguim allunyar-nos un poc per veure amb més claredat.

Com dèiem, la baixada de la contaminació ha sigut un fenomen global. Ja en els gràfics anteriors veiem que a tota la península ibèrica ha baixat de forma generalitzada la contaminació atmosfèrica, però, i com han anat les precipitacions?

Asturies, un 65% menys de contaminació, pluges per sota de la mitjana

Si ens fixem en una zona de la península com ara Astúries, veiem que mentre que la mitjana mensual a Oviedo per al mes d’abril és de 100mm, aquest mes hem acumulat entre 57 i 83mm amb dades de Meteoclimatic.

A Europa, situació molt diferent a la península ibèrica

En el següent punt acabarem de comprendre que és la circulació atmosfèrica global i no tant els factors de contaminació els responsables de les precipitacions i la seva distribució. Abans, un parell de casos més: mentre que la baixada de contaminants a l’atmosfera també s’ha donat a França o Suïssa, París ha enregistrat en abril sols 3 dies de pluja. Per la seva banda, Ginebra en el mateix període no ha tingut ni un sol dia de pluja.

Raons de la situació atmosfèrica en abril de 2020

Podríem haver començat per ací, però de ser així hauríem acabat molt prompte per a este diumenge de confinament en el que el temps tampoc s’esgota.

Podem dir, ara ja, que sense la baixada de la contaminació, haguera plogut el mateix, de donar-se les mateixes condicions en la circulació atmosfèrica, que podem resumir en:

1. Altes pressions al nord d’Europa. Amb aquesta configuració, les borrasques que venen sempre de oest a est, s’han vist obligades a descendir i entrar per la península ibèrica.
   
2. Formació de borrasques mediterrànies. Al Mediterrani Valencià i Català, especialment, el efecte de la formació de baixes al Mediterrani ha impulsat un flux de llevant, una combinació d’humitat i fred en altura que propicia les condicions idònies per a acumular grans quantitat de pluja a casa nostra.

Mentrestant, a Europa, dominats per l’anticicló, les han vist passar per baix.

Molts altres factors que difícilment es poden modelar…

Existeixen multitud de factors addicionals que tenen influència en la formació de núvols i precipitacions. Per exemple, els aerosols atmosfèrics, partícules microscòpiques en suspensió a l’aire i que poden ser d’origen natural, com el pol·len, o artificial, com algunes partícules de contaminació, participen afavorint la formació dels cristalls de gel dels núvols, i per tant, poden ser precursors de la pluja. Però açò, ja, un altre dia.