Moltes vegades és complicat recordar amb exactitud quan van succeir alguns fenòmens meteorològics tals com nevades, grans plogudes, calor intens o onades de fred. Ens podem confondre d’any, mes, dia. Però hi ha un mes que probablement els que el van viure no l’oblidaran ni el confondran amb cap altre: parlem del mes de febrer de 1956. Serà recordat a tota europa per ser un dels mesos més gèlids des que acabà la petita edat de gel (s. XIV – s. XIX). La major part de les mínimes històriques a les diferents ciutats espanyoles daten d’aquell mes de febrer.
Aquell hivern del 1955-1956 no estava sent especialment gelat, al contrari, les temperatures agradables van ser una constant els mesos de desembre i gener, quan s’arribà als 20ºC repetides vegades durant aquests dos mesos (23.6ºC el 25/01/1956!). Res presagiava el que venia al febrer. Tot començava quan un anticicló ascendia per damunt de la península ibèrica fins situar-se sobre la península escandinava. Es creava un passadís per a que el fred procedent de Siberia congelara tota Europa. Arribaria a primers de febrer a Espanya i s’allargaria en el temps durant 3 setmanes. En aquest temps es diferencien 3 atacs del fred. Al tractar-se d’una entrada freda de procedència continental, era molt seca i no acompanyada de precipitacions.
La onada de fred a la Plana
Per sort disposem de les dades registrades en aquell temps per el antic SMN (Servei Meteorològic Nacional), ara AEMET. Podem comprovar a la taula com el fred va arribar per quedar-se en febrer de 1956. Van ser 11 dies no consecutius de gelada, amb dos dies amb la mitja de temperatura negativa. A més, es registra la mínima històrica per a l’estació castellonenca, -7.3ºC. Per fer-nos una idea de la magnitud de aquesta onada de fred, durant el segle XXI (a data de 1/2/2012) s’han registrat 9 dies de gelada. Sols en aquell mes es supera aquesta marca en 2 dies. Posteriorment a 1956, la mínima més propera al registre històric d’aquell 11 de febrer, encontrem els -4.4ºC del gener de 1985, una marca notablement més baixa.
No disposem de dades de Vila-real. El que sí que sabem és que aquell va ser un any i en concret un febrer important en la història vila-realenca. Aquestes baixes temperatures van comportar les anomenades gelades negres que es donen quan el intens fred ve acompanyat de humitats molt baixes, com va ser el cas. La conseqüència immediata fou la pèrdua de la major part de la collita de cítrics. Per aquell temps la indústria dels cítrics pràcticament monopolitzava l’activitat econòmica de Vila-real, però des de les fortes nevades de 1946 ja es plantejava una possible diversificació econòmica. Els 11 dies de gelada (que als camps segur que en van ser més) van ajudar a que es produís aquest canvi, i en el mateix 1956 es fundà la primera empresa ceràmica a Vila-real, Azuvi. És més que una curiositat la importància de la meteorologia per entendre tant el passat com el present, aquell poble que vivia de la producció de taronges es va veure empentat, en part, a buscar noves vies de creixement degut a situacions meteorològiques adverses i d’aquesta manera Vila-real és avui en dia una de les potències espanyoles en el sector ceràmic.
Febrer de 1956: onada de fred a Espanya i Europa
Com hem comentat abans, aquell mes de febrer es van enregistrar les temperatures mínimes històrics a molts punts d’Espanya. A la Comunitat Valenciana destaquen els -19ºC de Vistabella o els -17ºC de Castellfort, així com els -7.2ºC de València o els -4.6ºC d’Alacant. A Estany Gento (2135 m.), a Catalunya, es van enregistrar -32ºC, una marca que encara avui és la temperatura mínima enregistrada per estacions oficials a Espanya. Altres registres importants foren els -17ºC de Calamocha, els -18.6ºC del Port de Navacerrada o els -19ºC de Aliaga (Terol).
A la Comunitat Valenciana la neu sols va arribar al nord de Castelló, sobretot a Morella, així com algunes zones de la província d’Alacant, ja que com dèiem va ser una irrupció freda però de caràcter sec. En canvi sí que van arribar nevades copioses a les Illes Balears, amb 20 cm a Palma de Mallorca o els impressionants 80 cm a Pollença. Al cantàbric, Màlaga, nord-est peninsular i Barcelona també van veure com la neu feia acte de presència. Com a curiositat, a la Costa Brava es van arribar a congelar l’aigua del mar en alguns dels penya-segats més tancats.
A Europa encara fou una situació més crua. Van morir més de 1000 persones pel fred persistent i intens. Algunes de les temperatures més destacables son els -35º en San Petersburg, -32º en Innsbruck, -29º en Moscou, -28º en Munich, -25º en Varsòvia i Estocolm. Alguns rius com ara el Loira, el Rin, el Garona, el Danubi, i molts més es van congelar completament fins i tot en les zones de desembocadura.
A continuació algunes imatges i dades representatives del febrer de 1956:
Fonts:
http://www.tiempo.com/ram/2482/el-gran-fro-1956
http://foro.tiempo.com/arcimis-y-fotos-de-la-nevada-de-febrero-de-1956-t42014.0.html
- Què és una onada de calor, quant dura i quins efectes comporta - 3 maig, 2020
- Coronavirus, baixada de la contaminació i pluges: quina relació existeix? - 26 abril, 2020
- Comprar una estació meteorològica: la guia definitiva - 25 abril, 2020