Saps què és la tramuntana? I el garbí? Els noms dels vents són part de la nostra cultura, de la nostra història. Des de temps immemorials, els mariners i els llauradors han utilitzat aquests noms per a orientar-se i preveure el temps. A la Mediterrània, on els canvis sobtats són habituals, conéixer els vents és una qüestió de saviesa popular i, en el passat, de supervivència.
En aquest article, anem a fer un viatge per la rosa dels vents, des dels que bufen del nord fins als que venen del sud, des dels més freds fins als més càlids. Descobriràs el significat de cada nom, el seu origen i com influïxen en la nostra meteorologia, especialment ací, als Països Catalans.
Els vents en un colp d’ull
- La tramuntana és un vent fred i sec, clàssic de l’Empordà.
- El llevant és el vent que porta la humitat i la pluja a la costa, especialment al País Valencià.
- El xaloc és un vent saharià, que pot portar calima (pols en suspensió) i onades de calor.
- El mestral o cerç és un vent sec i fred que s’accelera per la Vall de l’Ebre.
La rosa dels vents: la brúixola natural de la Mediterrània
Abans de conéixer cada vent, cal entendre la ferramenta que els agrupa: la rosa dels vents. És un diagrama que representa la direcció dels vents i que s’ha utilitzat des de l’antiguitat. La seua forma, amb les seues puntes apuntant a diferents direccions, ens recorda una flor. No és casualitat que un dels primers documents on apareix, l’Atles Català de 1375, ja la dibuixara amb una gran precisió per a la navegació.
En essència, la rosa dels vents ordena els 8 vents principals segons els punts cardinals: nord, nord-est, est, sud-est, sud, sud-oest, oest i nord-oest. Cadascun d’ells té un nom i, el més important, unes característiques que els fan únics.
Els 8 vents principals i els seus secrets
Per què la tramuntana és freda i el xaloc, càlid? Anem a descobrir-ho, un per un.
El vent del nord: la tramuntana
La tramuntana és, potser, un dels vents més coneguts i mítics de la geografia dels països catalans. El seu nom prové del llatí transmontanus, que vol dir “més enllà de les muntanyes” (referint-se als Pirineus). És un vent fred, fort i sec, que sol bufar amb força a l’Empordà, la Costa Brava i les Illes Balears. Aquest vent, sovint associat a un temps estable i assolellat però fresc, pot generar un mar molt agitat i és el protagonista d’obres de pintors com Salvador Dalí.
El vent del nord-est: el gregal
El gregal és un vent fred i, sovint, humit. El seu nom, d’origen incert, podria derivar de la seua proximitat a Grècia en els mapes antics, o de la paraula “greco”, que vol dir nord-est en italià. Bufen amb més intensitat a les costes de l’est, especialment al País Valencià i Catalunya, i pot portar nuvolositat i plugims, tot i que segons l’indret i degut a l’efecte orogràfic, aquest vent pot ser sinònim de pluges abundants.
Dos exemples paradigmàtics són la serra d’Espadà i, especialment, les muntanyes de la Safor, Bèrnia i el Montgó. Allà, els vents del nord-est s’encallen amb els murs muntanyosos, fent ascendir l’aire, humit, que pot precipitar de forma intensa i continuada. No és d’estranyar acumular més de 100mm en llocs com la Vall d’Ebo en aquestes situacions.
El vent de l’est: el llevant
El llevant és un vent humit que bufa de la direcció on “es lleva” el sol. Té un paper fonamental en el clima de la costa mediterrània, ja que és el responsable de les plujades més fortes, conegudes popularment com a “llevantades”. Aquestes pluges torrencials es deuen al fet que el vent, en travessar la mar, es carrega d’humitat i la descarrega en xocar amb els relleus del litoral terrestre.
El vent del sud-est: el xaloc
El xaloc és un vent càlid i sec que ve directament del nord d’Àfrica, del Sàhara. El seu nom prové de l’àrab “shaluq”. La seua arribada sol anar acompanyada de calima (pols en suspensió), un ambient tòrrid i un augment de les temperatures, provocant onades de calor, a l’estiu.
No obstant això, a la tardor i primavera pot ser un dels components més interessants quan es tracta de parlar de pluja. A Vila-real, i zona d’influència, en situacions de DANA aquesta direcció del vent és la més favorable per a grans acumulats.
El vent del sud: el migjorn
El vent de migjorn és el vent que bufa del sud. El seu nom, senzill, deriva de “mig dia” perquè ve de la direcció on està el sol al migdia. Generalment, és un vent càlid i sec, especialment a l’estiu, que pot fer pujar les temperatures. A les Illes Balears, és el vent típic de l’estiu, que aporta una brisa càlida i humida.
El vent del sud-oest: el llebeig i el garbí
Ací tenim dos noms per a un mateix vent: llebeig al País Valencià i garbí a Catalunya i les Balears. Aquest vent càlid i sec prové de la mateixa direcció que el ponent (oest), però té un component més sud. El nom llebeig ve de l’àrab “libaj” (líbic), referint-se a la zona de l’actual Líbia, i el garbí del llatí “calabricum”, oest del golf de Tàrent. És un vent que pot portar núvols i, de vegades, ruixats.
El vent de l’oest: el ponent
El ponent és un vent sec i temperat que bufa des de l’interior de la Península Ibèrica cap a la costa. A la costa valenciana i catalana, el ponent pot fer pujar les temperatures de manera notable, especialment a l’estiu, ja que arriba sec i calent. En canvi, a la zona oest de la península, és un vent fresc i humit.
El vent del nord-oest: el mestral o cerç
El mestral (a Balears) o cerç (al País Valencià i Catalunya) és un vent fred, sec i, sovint, molt fort. El seu nom prové del llatí “magistralis”, que vol dir “mestre” o principal. Bufa a través de la Vall de l’Ebre, actuant com un canal que l’accelera i que pot arribar a la costa de Castelló i Tarragona amb ràfegues molt intenses.
“No és només un vent que bufa, és un nom que conté història, cultura i la memòria de generacions que han sabut llegir el cel.”
– Vilmeteo
Un resum ràpid: la taula dels vents
Per a no oblidar-te de res, ací tens una taula amb els 8 vents principals i les seues característiques, per a tindre-la sempre a mà.
| Nom del vent | Direcció | Característiques principals |
| Tramuntana | Nord | Fred, fort i sec. |
| Gregal | Nord-est | Fred i humit. |
| Llevant | Est | Humit i plujós. |
| Xaloc | Sud-est | Càlid, sec-humit. |
| Migjorn | Sud | Càlid i sec. |
| Llebeig / Garbí | Sud-oest | Càlid i sec. |
| Ponent | Oest | Càlid i sec a la costa. |
| Mestral / Cerç | Nord-oest | Fred, fort i sec. |
Més enllà dels noms: la importància de la cultura popular
A banda dels noms, els vents tenen un lloc especial en la cultura popular. “Vent de dalt, vent de baix, demana el que vullgues que no et falte de res” és una de les moltes dites que trobem. La cultura popular catalana i valenciana, des de refranys fins a cançons, està plena de referències als vents. Aquest fet no fa més que demostrar la seua importància en la vida quotidiana dels nostres avantpassats i la seua rellevància en el nostre present.
Aficionat a la meteorologia i a la natura, als ocells, i a qualsevol animalet. Vaig estudiar ciències ambientals, però no era el que pareixia ser (al menys la imatge al meu cap de 18 anys). Ara disfrute estudiant història i geografia, ixint a veure ocells, posant la càmera de fototrampeig i revisant temperatures, pluges i models meteorològics.
