T’has alçat mai una nit fresca i, de sobte, a mitjan matí, el termòmetre s’ha disparat sense avís? Has notat un vent càlid i sec que sembla eixir directament d’un forn, deixant l’ambient irrespirable i augmentant el risc de foc forestal? Si la resposta és sí, has experimentat un dels fenòmens meteorològics més fascinants i, alhora, perillosos del nostre clima: l’efecte Foehn, que al País Valencià coneixem com la ponentà.
Aquest fenomen, que pot canviar el temps en qüestió d’hores, és molt més que una simple pujada de temperatures. En aquest article t’explicarem de manera senzilla i entenedora com es produeix, per què el notem tant i quines són les seues conseqüències per a nosaltres i per al nostre entorn. Prepara’t per a descobrir els secrets darrere d’aquest vent de muntanya tan característic de casa nostra.
El més destacat d’aquest article
- Què és l’efecte Foehn: El vent travessa una serralada, perdent la humitat en un costat i escalfant-se en l’altre.
- La ponentà al País Valencià: La nostra versió del Foehn, un vent sec i càlid que fa pujar les temperatures de manera sobtada.
- Més enllà del nom: Aquest fenomen rep noms locals com ‘fogony’ als Pirineus o ‘terral’ a Màlaga.
- Les conseqüències del Foehn: No només puja la temperatura, sinó que també augmenta el risc d’incendis i pot afectar a la salut de les persones.
Com es produeix l’efecte Foehn? El viatge de l’aire
Per entendre l’efecte Foehn, hem d’imaginar-nos l’aire com si fora un escalador. Aquest escalador, el nostre aire, es troba un obstacle gegant pel camí: una serralada de muntanyes. El seu viatge es pot dividir en tres fases clares.
1. L’ascens de l’aire humit
Tot comença quan una massa d’aire humit i relativament fresc es veu forçada a pujar per un dels vessants de la muntanya (el vessant de sobrevent). A mesura que l’aire puja, es refreda. Aquest refredament fa que la humitat que transporta comence a condensar-se, formant núvols.
2. Formació de núvols i pluja al vessant de sobrevent
Quan l’aire arriba a una determinada altura, ja s’ha refredat prou com perquè la majoria de la humitat es condense en núvols. Aquest procés sovint provoca precipitacions, que poden ser pluja o neu, al costat de la muntanya pel qual està pujant. D’aquesta manera, l’aire va perdent la seua càrrega d’humitat a poc a poc.
3. El descens de l’aire calent i sec al vessant de sotavent
Una vegada l’aire arriba al cim i comença a baixar per l’altra banda de la muntanya (el vessant de sotavent), passa una cosa sorprenent. A mesura que descendix, es comprimeix i s’escalfa ràpidament. A més, com que ha perdut quasi tota la humitat a l’altre costat, aquest aire s’escalfa molt més que si estiguera humit. El resultat? Un vent sec i càlid que arriba amb força a les valls i zones més baixes, amb una temperatura molt més alta que la de la seua zona d’origen. Aquest és el vent Foehn.
Les conseqüències de l’efecte Foehn
Temperatures disparades i humitat per terra
La conseqüència més evident de l’efecte Foehn és la pujada sobtada de les temperatures. No és estrany que a la nostra terra, amb un dia de ponentà, els termòmetres marquen valors pròxims als 30 °C fins i tot a la tardor o a la primavera. Però no només la calor ens afecta; la pèrdua d’humitat és igualment important. Els percentatges d’humitat relativa poden caure per davall del 20%, creant un ambient extremadament sec que se sent a l’instant.
Risc d’incendis forestals
El vent càlid i sec és un còctel mortal per als nostres boscos. La baixa humitat del sòl i de la vegetació fa que qualsevol guspira puga desencadenar un gran incendi forestal. L’any 2022, per exemple, el País Valencià va patir una onada d’incendis molt perillosos durant episodis de ponentà. De fet, segons dades oficials del Ministeri per a la Transició Ecològica, a Espanya, els vents forts i secs són una de les causes principals de la ràpida propagació de focs forestals.
Efectes en la salut i el benestar
Sabies que hi ha persones que són especialment sensibles als canvis atmosfèrics? Aquestes persones, conegudes com a meteorosensibles, poden experimentar maldecaps, migranyes o irritabilitat durant episodis de Foehn. Els canvis bruscos de pressió i la forta càrrega d’ions positius en l’aire poden influir en el nostre estat físic i emocional.
“El Foehn és un dels pocs fenòmens que poden crear microclimes tan diferents en distàncies tan curtes. És un recordatori del poder de les muntanyes per a modelar el nostre temps.”
L’efecte Foehn, la ponentà i altres noms que rep el fenomen
El nom Foehn prové originalment dels Alps, on es va estudiar per primera vegada aquest fenomen, i el terme s’ha estandarditzat internacionalment. No obstant això, molts llocs arreu del món tenen el seu propi nom per a aquest mateix fenomen.
- La ponentà al País Valencià: Sens dubte, el nom més conegut a casa nostra. Aquest vent de ponent és sinònim de calor, sequedat i canvis bruscs de temperatura.
- Fogony: Aquest és el terme que utilitzen a moltes zones del Pirineu. El seu nom, molt semblant a la paraula “fogueres”, ja ens dona una idea de la seua naturalesa càlida i seca.
- Terral: A la costa andalusa, especialment a Màlaga, el vent de terra o terral té el mateix origen. És un vent sec i molt càlid que fa pujar les temperatures de la nit al dia.
- Chinook: A les muntanyes Rocoses d’Amèrica del Nord, aquest vent té un efecte tan intens que és capaç de fondre la neu en qüestió d’hores. D’ací el seu nom, que significa “menjaneu” en llengua indígena.
Exemples reals de l’efecte Foehn a la península ibèrica
L’efecte Foehn es manifesta amb freqüència a Espanya, especialment en zones amb serralades prop del mar.
La ponentà al País Valencià i les seues serres
Al País Valencià, la serralada Ibèrica, amb muntanyes com la serra Calderona o la serra d’Espadà, actua com a barrera natural. Quan el vent de ponent (de l’oest) arriba de la península, descendix cap a la costa, escalfant-se i ressecant-se. Per això, a València i les seues rodalies, un dia de ponentà pot fer-nos pensar que estem a l’estiu, amb temperatures molt més altes que a altres zones de la mateixa latitud.
El vent del nord a Cantàbria
A la costa cantàbrica, l’efecte es produeix de manera inversa. Quan hi ha un flux d’aire fred i humit del nord, xoca amb la serralada Cantàbrica. Deixa les pluges i l’aire fresc a la façana nord, però quan l’aire descendix cap al sud, cap a Castella i Lleó, esdevé un vent càlid i sec que pot fer pujar les temperatures de manera notable en poques hores.
El fogony als Pirineus i el “vent d’Espanya”
Els Pirineus és un dels llocs on l’efecte Foehn és més evident. Quan un vent del nord (la tramuntana o el cerç) creua la serralada, deixa la humitat i la pluja a la façana nord, que rep el nom de vessant de sobrevent. En baixar per la façana sud (el vessant de sotavent), l’aire s’escalfa i s’asseca.
A les comarques pirinenques de Catalunya, com el Pallars Sobirà o l’Alt Urgell, aquest fenomen és conegut com a “fogony”. Pot provocar un augment ràpid de les temperatures i fondre la neu, cosa que pot ser útil per a la pastura, però també perillós per les allaus. Un altre cas és a la Vall d’Aran, on l’efecte Foehn es produeix amb vents de sud, tot i que també pot anomenar-se “vent d’Espanya”.
| Nom del fenomen | Zona geogràfica | Exemple pràctic |
|---|---|---|
| Foehn | Alps (nom genèric) | Vent càlid que baixa de les muntanyes i fon la neu. |
| Ponentà | País Valencià | Vent de ponent que escalfa les zones de costa. |
| Fogony | Pirineus | Vent que fa pujar les temperatures ràpidament a les valls, especialment amb vent de nord. |
| Terral | Costa andalusa (Màlaga) | Vent de terra càlid que provoca un augment de temperatures a la costa. |
| Chinook | Muntanyes Rocoses (Amèrica del Nord) | Conegut com a “menjaneu” per la seua capacitat de fondre la neu ràpidament. |
Les diferents formes d’un mateix fenòmen
L’efecte Foehn és un fenomen meteorològic potent que ens recorda la gran influència de la geografia en el nostre clima. Al País Valencià, el coneixem com la ponentà, un vent que pot portar una calor i una sequedat molt intenses, i que cal respectar, ja que les seues conseqüències poden ser perilloses.
La pròxima vegada que notes aquest vent sec i càlid a la cara, para atenció al cel i als termòmetres. Ara ja s’has que no és casualitat, sinó que estàs sent testimoni d’un procés natural fascinant que ha modelat el clima de la nostra terra.
Aficionat a la meteorologia i a la natura, als ocells, i a qualsevol animalet. Vaig estudiar ciències ambientals, però no era el que pareixia ser (al menys la imatge al meu cap de 18 anys). Ara disfrute estudiant història i geografia, ixint a veure ocells, posant la càmera de fototrampeig i revisant temperatures, pluges i models meteorològics.
