Les temperatures extremes són cada vegada més freqüents i saber què és exactament una onada de calor, més enllà de la sensació de xafogor, és fonamental per a protegir la nostra salut i entendre l’impacte que té en el nostre entorn. No es tracta només de “dies de molta calor”, sinó d’un fenomen meteorològic amb criteris tècnics ben definits i conseqüències significatives.
En aquesta guia completa, t’expliquem detalladament què diu la ciència, quins són els seus efectes reals i, sobretot, quines mesures pràctiques has de prendre per a afrontar-la amb seguretat.
El més destacat d’aquest article
- Definició oficial: Una onada de calor no és subjectiva. Tècnicament, ocorre quan durant almenys tres dies consecutius el 10% de les estacions meteorològiques registren temperatures màximes per damunt del percentil 95 de la seua sèrie històrica.
- Impacte directe en la salut: Més enllà de la incomoditat, provoca des de l’esgotament per calor fins al cop de calor, una urgència mèdica que pot ser mortal si no es tracta a temps.
- La prevenció és clau: Accions senzilles com hidratar-se correctament, evitar l’exposició solar en hores centrals i tindre cura dels més vulnerables són les ferramentes més efectives per a minimitzar els riscos.
- Fenomen en augment: Les estadístiques confirmen que les onades de calor són cada vegada més freqüents, intenses i duradores a causa del canvi climàtic, la qual cosa ens obliga a estar més preparats.
La definició tècnica: quan la calor es converteix en “onada”
Encara que popularment parlem d’onada de calor quan passem diversos dies amb temperatures molt altes, els serveis meteorològics oficials, com l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), usen criteris molt específics per al territori espanyol. Perquè es declare oficialment una onada de calor, s’han de complir tres condicions:
- Intensitat: Les temperatures registrades han de superar el llindar del percentil 95 de les màximes diàries registrades en els mesos de juliol i agost del període 1971-2000.
- Extensió: Aquesta situació ha d’afectar, com a mínim, al 10% de les estacions meteorològiques del territori.
- Duració: Ha de mantindre’s durant almenys tres dies consecutius.
L’OMM també ho defineix de forma clara:
“Un temps inusualment càlid (màximes, mínimes i / o mitjana diària) en una regió, que persisteix durant al menys dos dies consecutius durant el període calorós de l’any, en funció de les condicions climatològiques locals, amb registres per sobre dels llindars determinats.”
– OMM, Organització Meteorològica Mundial.
Quin és el llindar per a considerar onada de calor al País Valencià?
Per a aplicar aquests criteris, és clau conéixer el llindar del percentil 95% de temperatura màxima per a cada zona. Si ens fixem en les tres capitals de província valencianes, aquests són els valors de referència:
- El llindar de temperatura màxima a Castelló és de 33,9ºC.
- A València (aeroport de Manises) se situa en 36,5ºC.
- A Alacant (aeroport de l’Altet) es fixa en 35,6ºC.
Per tant, podem parlar d’onada de calor de manera oficial quan se superen aquestes temperatures màximes durant un mínim de tres dies seguits en un percentatge significatiu del territori.Quines són les causes meteorològiques?
Les onades de calor solen estar provocades per la presència d’una dorsal anticiclònica en nivells mitjans i alts de l’atmosfera. Aquesta dorsal actua com una tapa, generant una gran estabilitat atmosfèrica, impedint la formació de núvols i provocant un fort calfament per compressió de l’aire (subsidència). Sovint, aquesta situació es veu agreujada per l’arribada d’una massa d’aire molt càlid i sec d’origen africà.
Efectes i conseqüències: un risc real per a tots
L’impacte de les altes temperatures va molt més enllà de la sudoració. Afecta directament la nostra salut, l’entorn natural i l’economia.
Efectes en la salut: del mareig al cop de calor
El cos humà necessita mantindre una temperatura interna estable. Quan la calor exterior és excessiva, aquest mecanisme de regulació pot fallar. Cal diferenciar dos quadres clínics principals:
- Esgotament per calor: És el primer avís. Els símptomes inclouen sudoració intensa, pell pàl·lida i humida, mal de cap, marejos, nàusees i pols ràpid i dèbil. Encara que no és una urgència vital, requereix actuar ràpidament: descansar en un lloc fresc i hidratar-se.
- Cop de calor: És una emergència mèdica greu. El cos perd la capacitat de refredar-se, la temperatura corporal supera els 40°C i la pell està calenta, roja i seca (sense suor). Pot provocar confusió, pèrdua de consciència i danys irreparables en els òrgans. Requereix atenció mèdica immediata (trucar al 112).
“S’estima que el nombre de morts com a conseqüència de l’onada de calor de 2003 a Catalunya va ser de 411, encara que altres estudis eleven la xifra a més de 600. Aquest episodi va marcar un abans i un després en la percepció pública i en els protocols de prevenció.”
– Basat en dades de l’Atles de Resiliència Climàtica de Barcelona. Font: Ajuntament de Barcelona
No és gaire conegut que les onades de fred tenen una mortalitat major a les onades de calor. En qualsevol cas, un estudi realitzat a Espanya, va determinar que la mortalitat s’incrementava un 15% en els mesos d’estiu. Aquest increment no era igual a totes les zones, essent les de l sud i sud-oest les més afectades, mentre que ciutats com Barcelona creixia la mortalitat fins el 27%, cosa que ens fa pensar en altres factors que participen en aquest increment de la mortalitat.
Una de les onades de calor més excepcionals que se recorda a Espanya és la de 2003, quan l’INE va determinar que la mortalitat dels mesos d’estiu havia augmentat en gairebé 13.000 persones més del previst. Aquell estiu, fins a 10 ciutats varen batre rècords de temperatures màximes, superant-se els 45ºC a Jerez de la Frontera.
En el següent enllaç podeu veure el recull d’onades de calor d’Aemet.
Impacte en el medi ambient i la societat
Les conseqüències no es limiten a les persones. Les onades de calor disparen el risc d’incendis forestals, agreugen les sequeres, afecten negativament els cultius i la ramaderia, i provoquen un augment dràstic del consum energètic per l’ús d’aires condicionats, la qual cosa pot arribar a saturar la xarxa elèctrica.
Guia pràctica de prevenció: com protegir-se eficaçment
La prevenció és la millor ferramenta. Aquests consells, recomanats per autoritats sanitàries com Canal Salut de la Generalitat, són fonamentals.
Mesures a casa:
- Tanca les persianes i cortines durant les hores de sol directe.
- Ventila la casa a primera hora del matí i durant la nit.
- Roman a les estances més fresques.
- Usa ventiladors o aire condicionat de manera racional. Si no en tens, dutxa’t amb aigua fresca diverses vegades al dia.
Mesures al carrer:
- Evita eixir a l’exterior durant les hores centrals del dia (de 12:00 a 17:00 h).
- Si has d’eixir, camina per l’ombra, usa barret o gorra i roba lleugera, ampla i de colors clars.
- Hidrata’t constantment: beu aigua regularment, encara que no tingues set.
- No deixes mai xiquets, persones vulnerables o animals dins d’un vehicle tancat.
Alimentació i grups de risc:
- Fes menjars lleugers (amanides, fruites, verdures). Evita els menjars pesats i les begudes alcohòliques.
- Presta especial atenció als grups més vulnerables: gent gran, lactants i xiquets menors de 4 anys, dones embarassades, i persones amb malalties cròniques (cardiovasculars, respiratòries, diabetis). Assegura’t que s’hidraten i es protegeixen correctament.
Un futur més càlid ens obliga a estar més preparats
La informació és poder. Entendre què és una onada de calor i conéixer les seues implicacions reals és el primer pas per a minimitzar-ne l’impacte. No és un fenomen a prendre a la lleugera, sinó un risc per a la salut pública que requereix consciència i acció per part de tots. Aplicar aquests consells i cuidar dels qui ens envolten marca la diferència entre passar uns dies de molta calor i patir-ne les greus conseqüències.
Aficionat a la meteorologia i a la natura, als ocells, i a qualsevol animalet. Vaig estudiar ciències ambientals, però no era el que pareixia ser (al menys la imatge al meu cap de 18 anys). Ara disfrute estudiant història i geografia, ixint a veure ocells, posant la càmera de fototrampeig i revisant temperatures, pluges i models meteorològics.
