Anem de cara a la primavera, i després l’estiu, i vist com ha anat els darrers anys, ja ens posem pensar en les onades de calor. Veiem què són i quan podem parlar, rigorosament, d’una onada de calor.
Què és una onada de calor?
Els mitjans de comunicació estan sempre molt temptats de parlar de onades de calor, i en general, de qualsevol fenomen sever que sol atreure la nostra atenció i ens fa fer clic als seus enllaços. Però això porta a un mal ús del terme del que parlem avui.
L’OMM estableix que una onada de calor és:
“Un temps inusualment càlid (màximes, mínimes i / o mitjana diària) en una regió, que persisteix durant al menys dos dies consecutius durant el període calorós de l’any, en funció de les condicions climatològiques locals, amb registres per sobre dels llindars determinats.”
OMM, Organització Meteorològica Mundial. Veure més.
Aquesta definició no concreta aquests llindars. Ens anem a fixar en la definició d’AEMET, que és la que determina els protocols d’actuació front a una onada de calor també a terres valencianes. Considera algunes condicions que s’han de complir:
- Duració de un mínim de 3 dies consecutius.
- Temperatures màximes que superen el percentil 95% de la mitjana per als mesos de juliol i agost.
Arribats a aquest punt, ja tenim algunes respostes. Ens faltaria saber quin és el llindar del percentil 95% per a Vila-real, o altres ubicacions que ens poden interessar. Segons indica AEMET, ens hem de fixar en el període 1971-2000, per a trobar ixe 5% dels dies més càlids de juliol i agost, calcular la mitjana, i ja tenim el llindar que ens marcarà quan estem patint i quan no una onada de calor (junt a la duració mínima de 3 dies).
Quin és el llindar per a considerar onada de calor al País Valencià?
Ens fixem en les 3 capitals de província valencianes, de les que tenim dades accessibles, per a calcular el percentil 95%. Aquest és el resultat.
El llindar de temperatura màxima per a poder parlar de onada de calor a Castelló és de 33,9ºC. A València (a Manises) es sitúa en 36,5ºC, i a Alacant (l’Altet) en 35,6ºC. D’aquesta manera, quan és superen estos llindars en les temperatures màximes durant un mínim de 3 dies seguits, ja en podem parlar d’onada de calor amb el criteri establert per Aemet.
Quins són els efectes de les onades de calor?
Efectes sobre la salut
No és gaire conegut que les onades de fred tenen una mortalitat major a les onades de calor. En qualsevol cas, un estudi realitzat a Espanya, va determinar que la mortalitat s’incrementava un 15% en els mesos d’estiu. Aquest increment no era igual a totes les zones, essent les de l sud i sud-oest les més afectades, mentre que ciutats com Barcelona creixia la mortalitat fins el 27%, cosa que ens fa pensar en altres factors que participen en aquest increment de la mortalitat.
Les causes de mortalitat principals són els cops de calor, la deshidratació, i també les conseqüència sobre el sistema nerviós. Les persones més vulnerables són els majors, especialment els que tenen malalties cròniques. Destaca un altre grup vulnerable, el dels treballadors, que ens fa pensar en que el nostre sistema no protegeix la salut com deuria.
Una de les onades de calor més excepcionals que se recorda a Espanya és la de 2003, quan l’INE va determinar que la mortalitat dels mesos d’estiu havia augmentat en gairebé 13.000 persones més del previst. Aquell estiu, fins a 10 ciutats varen batre rècords de temperatures màximes, superant-se els 45ºC a Jerez de la Frontera.
En el següent enllaç podeu veure el recull d’onades de calor d’Aemet.
Altres efectes
Altres conseqüències de les onades de calor són:
- El increment dels incendis.
- L’’augment en la despesa de electricitat (i normalment el del seu preu de comercialització)
- Les sequeres conseqüents.
