[Actualitzat al gener de 2021]
Arran d’una consulta d’un seguidor de VilMeteo.es, interessant-se per com començar a fer les seves pròpies mesures del temps atmosfèric, he pensat que tal volta és convenient fer una entrada, i més que una entrada, una espècie de guia, per tal d’aconsellar a tots els aficionats a la meteo que estan començant en aquest món per tal de comprar la seva pròpia estació meteorològica o, en fi, en alguns aparells de mesura, ja que no és necessari tenir l’estació més completa per començar amb les nostres pròpies mesures.
Introducció a la compra d’una estació meteorològica
Cal avançar que en el tema dels aparells meteorològics ocorre com en tot: u pot gastar el que vulga, mai ho tindrà tot. Podem començar a mesurar la pluja sense invertir un sol euro, sols amb aparells fabricats de forma manual per nosaltres mateixa, i podem arribar a gastar milers d’euros si ens volem fer amb aparells professionals de meteorologia. Així que anem a intentar donar un gran ventall d’opcions per a que cadascú puga elegir com iniciar-se en el món de la presa de mesures meteorològiques.
Una puntualització és necessaria arribats a aquest punt. Els aparells meteorològics en sí, tant els que comprem com el que nosaltres mateixa podem construir no mesuren res de bones a primeres. Aquests aparells requereixen, i açò és molt important, una instal·lació adequada per tal de que les dades que enregistre siguen fiables, precises i representatives. De res val tenir un pluviòmetre valorat en 900€ si després no l’instal·lem com pertoca. És un exemple aleatori però que representa el que vull explicar, que la correcta instal·lació dels aparells meteorològics és igual o més important que la qualitat dels mateixos.
Un cop introduïdes aquestes bases, és moment de posar-nos en marxa i començar amb la guia, espere que us siga completa i útil.
1. Mesura de la temperatura i humitat
Comencem la guia pels components d’una estació meteorològica per separat, i ho fem amb els aparells més bàsics i corrents, els que mesuren la temperatura i la humitat, és a dir, termòmetres i higròmetres.
Instal·lació del termòmetre i higròmetre
La correcta instal·lació de termòmetres i higròmetres requereix que els aparells estiguen exposats al sol i als 4 vents. És a dir, no deu haber cap obstacle al seu voltant que puga fer-los ombra, que els puga aportar calor o humitat i en definitiva, res que puga alterar la mesura de les condicions atmosfèriques. Res de xemeneies, sortides de ventilació, parets, etc.
A més els sensors de temperatura i humitat deuran estar, en tot cas, protegits de la radiació solar directa i indirecta amb les anomenades garites meteorològiques, que poden ser comprades o construides artesanalment. Aquestes impedeixen que el sol escalfe el sensor i per tant eviten mesures incorrectes.
Es recomana instal·lar el conjunt a una altura de 1.5 metres respecte el nivell del sol més pròxim.
Termohigrómetres – Opcions analògiques
Com en tots els aparells, tenim opcions analògiques i altres digitals. Les primeres, més clàssiques, requeriran l’atenció de l’observador per anotar les dades, mentre que les digitals permeten el emmagatzemament automàtic dels registres.
Els termòmetres i higròmetres analògics tenen el següent aspecte, funcionen amb alcohol, i són de màxima i mínima, és a dir, mesuren la màxima i mínima i es tenen que reiniciar manualment.
Us deixem algunes opciones bàsiques:
Termohigrómetres – Opcions digitals
Aquestes, més modernes, resulten molt interessants. Us donem algunes opcions que hem trobat a Amazon.es:
Sols ens faltaria, com també hem comentat abans, protegir el sensor amb una garita meteorològica, ara bé artesana (veure manual per fer-la) o bé comprar-la.

2. Mesura de la direcció i velocitat del vent
Passem ara a mesurar el vent, tant la seva velocitat com la seva direcció. Els aparells que mesuren la velocitat del vent s’anomenen anemòmetres, la direcció corre a compte de les veletes i n’hi ha de diferents tipus. Com sempre, comencem amb la instal·lació.
Instal·lació d’un anemòmetre
Es recomana la seva instal·lació en la zona més alta de l’edifici, al menys a 1.5 metres del sol més pròxim. No deuen estar a l’ombra d’objectes en ninguna de les seves direccions, és a dir, des del conjunt anemòmetre-veleta debem tindre una visió lliure d’obstacles en 360º. Es consideren obstacles qualsevol artificial com edificis i murs, o natural com arbres o arbusts, excepte muntanyes i formacions orgràfiques.
En la seva instal·lació tenim que dirigir la veleta al nord, doncs a partir d’aquí farà les seves mesures.
Anemòmetres – Opcions analògiques
En aquest cas són molt poc interessants, però no obstant existeixen, sobre tot en el cas de les veletes que mesuren la direcció del vent.
Anemòmetres – Opcions digitals
Aquestes són les més interessants. S’ha de dir que és extrany trobar anemòmetres i veletes digitals solts, doncs solen anar junt a una estació meteorològica completa. El que sí és més comú són els anemòmetres portàtils, amb els quals sols cal aixecar la mà amb l’anemòmetre i mesurar la velocitat del vent.
3. Mesura de la precipitació
Arribem a un dels aparells més interessants, el pluviómetre. Mesurar la pluja caiguda és d’allò més interessant, més encara a la nostra terra que tenim episodis plujosos tempestuosos i de vegades torrencials, on les diferències poden ser enormes sense ixir de la mateixa ciutat.
Els pluviómetres mesuren la precipitació caiguda, que es sol expressar en litres per metre quadrat o mm, que és el mateix. De fet, és el mateix perquè si imaginem un metre quadrat, cada milímetre que puge el nivell equival a 1 litre.
Instal·lació del pluviómetre
De nou debem tenir instal·lats els pluviómetres en zones lliures d’obstacles. En aquest cas, no és tant important com en el cas dels anemómetres, sol necessitarem que el pluviómetre no estiga obstaculitzat en un angle de 45º. A més, i és imprescindible en els pluviómetres digitals, ha d’estar molt ben anclat, sense poder moure’s gens ni mica en cas d’una ventada o similars, ja que alterarien les mesures.
Pluviómetres – Opcions casolanes
Podem fabricar-nos un pluviómetre de forma molt senzilla. És tant senzill com agafar un recipient perfectament cilíndric, com ara una ampolla o garrafa, i retallar la part de dalt. Cada vegada que ploga, haurem de mesurar l’altura que ha pujat en milímetres, i aquests seran els litres acumulats. Més informació en aquest manual.
Pluviómetres –Opcions analògiques
Si volem un resultat una mica més precís, els pluviómetres són molt barats. Quan plou deurem fer la lectura de quant ha plogut, en funció dels milímetres que marca l’escala mètrica del pluviómetre. En cas de que les pluges siguen molt importants, quan el pluviómetre s’emplene s’haurà de buidar, anotar i seguir mesurant.
A part d’aquestes opcions més econòmiques, estan els pluviómetres analògics professionals. Es tracta dels Hellmann de 120 i 200 mm. Són els que utilitza AEMET, i el seu preu oscil·la entre els 70 i 160€ depenent del tamany.

També existeix una versió més barata d’un pluviómetre manual oficial, en aquest casa l’oficial del servei meteorològic dels USA. Fabricat en plàstic té la desventatja que, al ser transparent, pot evaporar la pluja acumulada en casa de que no es faça la lectura a temps.
Si voleu fer-vos en alguna opció analògica, podeu elegir:
Pluviómetre – Opcions digitals
Per últim, la opció més moderna i cómoda. No és necessari mesurar ni fer lectures ni buidar-los. Senzillament envien una senyal a la consola que tenim a l’interior de casa que enregistra automàticament la precipitació acumulada.
El funcionament és el següent. Els pluviómetres digitals disposen d’un embut que recull l’aigua, i la fa passar a un sistema de balancí. A cada costat de la balança hi ha una cubeta, que va emplenant-se tal i com el embut va recollint la pluja. Quan s’omple, el balancí es decanta cap a ixe costat, allibera l’aigua, i enregistra una unitat de pluja. D’aquesta manera es van sumant milímetres de pluja sense tindre que buidar ni fer altra cosa que esperar.
Les opcions on el pluviómetre és circular són les més recomanables, ja que sempre podrem afegir una boca d’embut més gran i així, mitjançant un recàlcul, aumentar la precissió del pluviómetre.
4. Comprar estació meteorològica completa
A la fi estem en la part que més m’agrada, on podeu comprar una estació meteorològica completa. Si els aparells meteorològics per separat no són suficient, el millor és fer-se amb una estació meteorològica completa, que, a més, ix millor de preu que els components per separat i aglutina en un sol aparell tots els sensors, facilitant la conexió al PC i a la xarxa.
Estació meteorològica completa – Instal·lació
Abans ja us hem explicat el procés d’instal·lació de tots els components que formen una estació meteorològica. La única diferència és que ara tots els components, pluviómetre, anemómetre, veleta, termòmetre i higrómetre van connectats a la mateixa base, que recull totes les dades.
Estació meteorològica completa – Opcions analògiques
Són les estacions meteorològiques que solen utilitzar els observadors d’AEMET. Termòmetre, higròmetre i baròmetre es troben en una garita de doble persiana. El pluviómetre és Hellmann o similar.
Estació meteorològica completa – Opcions digitals
Aquí és on s’obre un ventall enorme de possibilitats, preus i condicions.
Son 3 opcions de diferent cost:
- Bresser: la tendència de les noves estacions meteorològiques és a construir-les en un element compacte que incorpora tots els sensors. En aquest cas, a més, funciona amb connexió WIFI i, per tant, podrem trasmetre les dades sense necessitat de tenir la consola connectada a cap ordinador.
- Froggit: una opció on prima la facilitat d’instal·lació seguint la línia de l’anterior i del model de Davis Vantage Vue. També funciona via WIFI i no necessita connexió a un ordinador per tindre les dades disponibles online.
- La opció Davis, la de major qualitat, i cost. Sense dubte un salt qualitatiu en la versió d’aficionats.
El que està clar és que la qualitat es paga, i les Davis són d’alta qualitat i semi-professional en el cas que indiquem. Recentment hem adquirit per a Vilmeteo una estació Bresser com la indicada, després de molt investigar. En quant tinguem experiència amb la mateixa, afegirem comentaris.
Sempre recordar que el secret es basa en una bona instal·lació, cosa que inclou protegir el sensor termohigròmetre correctament, amb una garita de plats, bé siga comprada o fabricada de forma casolana. Les estacions no sempre venen ben preparades a este respecte, especialment aquelles que tenen separat el sensor de temperatura com les Oregon Scientific.
Teniu algun dubte? Comenteu aquesta entrada si voleu resoldre qualsevol assumpte 😉
- Què és una onada de calor, quant dura i quins efectes comporta - 3 maig, 2020
- Coronavirus, baixada de la contaminació i pluges: quina relació existeix? - 26 abril, 2020
- Comprar una estació meteorològica: la guia definitiva - 25 abril, 2020
Hola necessité informació per montar una estació al mes instituto ambiental el mes grup de tutoria.
Em pots donar més informació.
Gràcies
Hola Maite, sense problema. Si vols, pots escriure’m al formulari de contacte de la web i detallar-me un poc en que te puc ajudar 😉
Hola Vilmeteo!
El meu nom és Gerard i estic mirant si instal·lo una estació al terrat de casa. No t’espantis que és un teulat a la coberta i no te obstacles en almenys 10 metres (en el punt on hi ha menys distància). M’ha agradat el teu article sobre les estacions. Una pregunta al respecte, que tal el Bresser? Merci per la dedicació!
Hola Gerard! És la que tenim ara instal·lada i molt bé. Fàcil de posar en marxa, es connecta per wifi i puja les dades a Wunderground. Tot gratuït, sols necessites connectar la consola a la wifi i crear un compte a WU.
En quant a la qualitat, està funcionant sense problemes de connexió (l’anterior Oregon me va donar més problemes) i les mesures són totalment coherents amb altres estacions properes. Vaig tenir que fixar bé el màstil per a evitar falses mesures de pluja quan fera vent, però això passa amb qualsevol estació amb el pluvio al màstil.
Qualsevol cosa més em dius 😉